El comitè científic del Maresme proposa 34 mesures per combatre el canvi climàtic
El Maresme ha buscat l’expertesa d’un grup de científics per trobar estratègies que ajudin a mitigar els efectes del canvi climàtic que tant estan colpejant, per exemple, el litoral maresmenc. En aquest sentit, el comitè científic – contractat pel Consell Comarcal – ha emès informe amb 34 mesures i 165 accions a dur a terme a la comarca, abans del 2030, per fer front a l’emergència pel canvi climàtic. Accions i mesures que passen per recuperar rieres o allunyar edificis de la primera línia de costa.
L’estratègia a seguir de cara al 2030 ha de servir per reduir la vulnerabilitat de la comarca davant dels impactes del canvi climàtic. Els debats científics conclouen que només es pot aconseguir amb la recuperació de la funcionalitat dels ecosistemes terrestres i marins. En aquest sentit, un dels experts i tècnic de medi ambient del Consell Comarcal, Jordi Bonet, aposta per repensar el model de comarca que tenim i fer el gir cap a un sistema més sostenible.
Hem de reimaginar, repensar la comarca per fer-la sostenible i conservar el que tenim. Si no fem res, el que tenim assegurat és el desastre. Si no pensem d’una manera diferent, si no estem disposats a sacrificar alguna cosa per construir un futur millor, tenim el desastre assegurat. El model de sol i platja s’ha d’acabar. Hem de naturalitzar les platges perquè és la nostra defensa.
Amb relació al litoral, un dels àmbits que genera més disparitat d’opinions, el Comitè defensa una estratègia de naturalització de les platges i passejos marítims amb un enfocament que “hauria de contemplar el canvi de traçat de la línia de tren i una auditoria climàtica dels ports”. Fins i tot s’indica que caldria “eliminar els que sigui possible així com els espigons i els càmpings que es troben en primera línia de mar”. I així mateix defensen la restauració fluvial de la Tordera i de les rieres del Maresme per incrementar la transferència de sediments cap a les platges.
Les hem cobert per salvaguardar les persones. Però, no ens enganyem, també ho hem fet perquè els pobles i ciutats puguin créixer. Ara ens adonem que això ha provocat que no arribin prou sediments a les platges i tinguem una erosió. La impermeabilització ha generat un perjudici pel litoral. Les rieres són un dels elements amb més biodiversitat que tenim a la comarca.
En aquest sentit, plantegen al Consell Comarcal buscar el suport i el finançament econòmic que permeti tirar endavant una prova pilot per renaturalitzar les rieres d’arreu de la comarca.
