El Bisbat de Girona apressa el nomenament del successor de Francesc Pardo
El nomenament del nou bisbe de Girona continua sent una incògnita, tant pel nom de la persona elegida per ocupar el càrrec després de la mort de Francesc Pardo, el 31 de març del 2022, com pel moment en què es produirà, que s’apunta podria ser imminent. Als fidels, parròquies i la mateixa diòcesi l’espera s’està fent llarga, més perquè el procediment se segueix amb molta discreció, tal com marquen els cànons. Monsenyor Lluís Suñer segueix amb les funcions d’administrador i en una carta el desembre del 2023 – referint-se a l’assignació del màxim representant de la diòcesi – va dir: “Potser haurem d’esperar una mica més”.
Dos anys i mig llargs esperant el nomenament del bisbe de Girona. La incertesa i la preocupació s’han instal·lat a la diòcesi davant la falta de notícies sobre quan es clourà el procés que es va iniciar arran de la mort de Francesc Pardo. Així ho ha exposat Xavier Roca, responsable de comunicació del Bisbat de Girona, en una entrevista al magazine LA CIUTAT.
Els processos d’elecció del bisbe són complexes, però ara ja començar a ser una situació anòmala perquè ens estem apropant als 3 anys però ara sí que estem com amoïnats. La diòcesi segueix però hi ha grans decisions que només pot marcar el bisbe.
El procediment per elegir nou bisbe comença amb una fase de consultes a nivell intern que es porta amb molta discreció. D’aquesta en surt una proposta documentada i justificada de tres candidats – s’anomena la terna de candidats – per ocupar el càrrec, que el nunci del Vaticà ha d’elevar a Roma perquè sigui el Papa Francesc qui en faci el nomenament. Normalment, l’elegit és el primer de la llista.
Seria la Nunciatura qui ha de fer els tràmits amb el Vaticà per trobar la persona. No sabem en quin punt del procés s’ha encallat, ens han arribat diferents inputs contradictoris, però entre la Santa Seu i Madrid s’han de posar d’acord per trobar la persona que fa gairebé tres anys que estem esperant.
La diòcesi de Girona té 380 parròquies en 13 arxiprestats, i 123 capellans. A priori, els candidats no surten del mateix territori, sinó d’una altra diòcesi o entre persones que han ocupat càrrecs responsabilitat dins l’Església. Això els atorga una experiència i una visió àmplia de la gestió que es considera important, a banda del criteri d’edat, que fixa un mínim de 35 anys, que fàcilment es compleix.
Que sigui una persona que un mínim d’experiència en la gestió d’una diòcesi o algun dels seus organismes o institucions vinculades. Que no acabi de sortir del seminari, per entendre’ns (…) Normalment també succeeix que es busca algú que no pertany a la diòcesi, que no tingui una visió vinculada als capellans, sinó més general.
Des del Bisbat de Girona, que apressa el nomenament enfilant el segon aniversari de la mort de Francesc Pardo, s’entén que la idiosincràsia del territori i el fet que hi hagin hagut moviments renovadors com el Fòrum Alsina, poden ser altres factors que estan influint en l’elecció.
