El 40% dels catalans s’adrecen en castellà als desconeguts
El 80% de les famílies de Catalunya parla en català a les seves llars, però en sortir de casa, molts canvien de llengua. Només una minoria, el 40%, el parla d’entrada quan s’adrecen a un desconegut. Per aquesta mateixa raó, l’ús social del català és la gran assignatura pendent. Judith Farré, tècnica de normalització lingüística de l’oficina de català de Calella, explica que cal molt treball de conscienciació perquè aquesta tendència s’inverteixi.
Només el 40% dels catalanoparlants s’adrecen a un desconegut en la seva llengua materna, però d’aquests, el 80% canvia d’idioma si el seu interlocutor el contesta en castellà. Aquestes són algunes de les dades que s’han pogut extreure de l’informe elaborat per la Plataforma per la Llengua.
Tot i que el català continua sent la llengua habitual en la majoria de llars de Catalunya, l’ús social de la mateixa està en desús. Judith Farré assenyala, en molts casos, als mateixos catalanoparlants, que parlen en castellà, molts cops, per costum.
Els catalans ja sabem tots castellà, llavors de seguida ens hi aboquem i després que ens han dit que és de mala educació parlar en català, també volem ser amables. Llavors el català va quedant cada vegada més residual i no se sent enlloc. Molta culpa és dels catalanoparlants, perquè molta gent arriba aquí i no sap català i parles en castellà amb ells. Però tothom diu que si ha conegut una persona parlant en castellà, no pot passar a parlar català, llavors ens passarem tota la vida parlant castellà.
En molts casos, segons Farré, l’excés d’amabilitat és un dels factors que provoca aquesta situació. Són molts els usuaris que prefereixen parlar el castellà per «facilitar la comunicació» deixant de banda el català. Això suposa que el català quedi per sota del castellà, per la qual cosa, podria acabar sent molt preocupant.
Deu ser per un excés d’amabilitat. Sempre dic que si algú no t’entén quan parles català ha de ser ell qui t’ho digui, llavors no li parlaràs en català, és normal. El que no és normal és que tu decideixis que l’altre no t’entén en català. Jo crec que és això, els hi volem posar fàcil. És veritat que les llengües són per comunicar-nos i el que va bé és fer servir la llengua compartida, i si dues persones saben castellà, les dues el parlaran. Però el castellà és una llengua gran i la parla molta gent, per tant, si fem això, el català acabarà desapareixent al carrer, a casa, a l’escola i a tot arreu.
La tècnica de normalització lingüística recalca que ser amable no està renyit amb mantenir la llengua pròpia. A més, afirma que cal molta feina de conscienciació i demana «estimar més la nostra llengua».
És una feina que hem de fer de conscienciar-nos nosaltres mateixos. Hem de ser amables, però ser amable no vol dir renunciar a la teva llengua. Vol dir posar-ho fàcil, ajudar a la gent a parlar el català, repetir les coses si cal, preguntar si t’entenen… De vegades és pesat perquè és més fàcil parlar en castellà, però hem d’estimar també una mica la nostra llengua.
Amb tot, l’informe també revela algunes dades positives com l’augment dels cursos per aprendre català i les universitats estrangeres que ofereixen la possibilitat de fer estudis en català. Judith Farré insisteix a fer ús de la llengua perquè si no «morirà de pena».
