Educació mantindrà el nou calendari escolar
Malgrat les negociacions amb els sindicats, les vagues i les manifestacions de les últimes setmanes, el Departament d’Educació dona per perdut l’acord i ha publicat la plantilla amb què comptaran els centres per l’inici de curs al setembre. La proposta a valorar incloïa la reducció d’una hora lectiva pels docents i la contractació de més mestres i professors de secundària. Finalment, el curs seguirà tal com s’havia previst, entre d’altres, els alumnes entraran una setmana abans a les aules i es farà jornada intensiva tot el mes de setembre.
Aquest dilluns, sindicats i Educació havien acordat una taula sectorial en què debatrien les modificacions de cara al curs vinent per tal de trobar un acord entre ambdues parts. Aquestes negociacions, però, s’han desintegrat en el moment en què els representants sindicals no van acudir a la cita i després del boicot a l’acte que el conseller Josep Gonzàlez-Cambray tenia previst fer a la UB a la tarda.
La proposta que estava sobre la taula incloïa la reducció d’una hora lectiva als mestres i, el següent curs, als professors de secundària. Aquesta reducció suposava contractar 1.400 mestres més el curs vinent i més de 2.000 professors, el curs 2023-2024. Una vegada fracassada la ben entesa, el Departament tirarà endavant la proposta inicial.
Així és com, entre d’altres, el curs començarà una setmana abans. Els alumnes d’infantil i primària tornaran a les aules el 5 de setembre i, dos dies més tard, el 7 de setembre ho faran els de secundària, batxillerat i cicles formatius. A més, durant tot el mes de setembre les classes es faran en horari reduït de 9h a 13h, tot i això, es mantindrà el servei de menjador i s’oferiran activitats extraescolars gratuïtes fins a les 16:30h.
Pel que fa a la reducció d’una hora lectiva que s’havia plantejat, a primària es començarà a aplicar el curs 2023-2024 i a secundària el 2024-2025. Si l’acord hagués progressat, la mesura s’hauria pogut avançar un any en ambdós cicles i hauria suposat una inversió d’uns 18 milions d’euros aquest any, uns 78 milions el 2023 i 75 milions el 2024.
