D’on prové la festa de Sant Valentí?

El cert és que la història de Sant Valentí és molt misteriosa. És una festa d’origen catòlic, en què l’església reconeix tres sants amb aquest mateix nom.

La llegenda diu que Valentí va ser un sacerdot romà a l’època on governava Claudi II, cap al segle III dC. Durant aquest període es van prohibir els matrimonis entre els soldats joves, ja que hi havia la creença que els solters eren millor soldats que els casats.

Tot i la prohibició, el sacerdot, que no va estar d’acord, va continuar casant les parelles en secret. Finalment, l’emperador va descobrir el que estava fent i va ordenar la seva decapitació. Des d’aleshores els romans van començar a celebrar la mort del sant traient d’una urna els noms de les joves per casar-les. Es creu que aquest és l’origen de la festivitat, però no tothom hi està d’acord i hi ha més versions.

De fet, hi ha qui diu que la celebració del dia dels enamorats té el seu origen en l’intent de l’església Cristiana per, «cristianitzar» les «Lupercals», una festa de l’Antiga Roma en honor al déu de la fertilitat, que es feia el 15 de febrer -l’inici de la primavera- quan es casava a les dones amb els solters.

Aquest ritual va durar fins que el papa Gelasi I, un 14 de febrer, va declarar el dia de Sant Valentí, i va prohibir aquesta tradició. A causa d’això, durant l’edat mitjana, a Anglaterra o Alemanya s’iniciava la festa el 14 de febrer. Als voltants del segle XVII es van començar a escriure cartes entre amics i parelles per mostrar els seus sentiments.

Avui dia aquesta festa, lluny de les tradicions, s’ha convertit en un dia consumista, on les grans marques aprofiten aquest esperit sentimental per vendre els seus productes.