Crida a la col·laboració ciutadana per documentar la història de les festes populars de Calella
El calellenc Aniol Noguera està treballant en l’estudi històric sobre les festes populars de la ciutat d’acord amb la seva proposta guanyadora de la segona edició de la beca Jordi Amat i Teixidó que convoca l’Ajuntament de Calella. Centra la seva recerca en les festes de Sant Quirze i la Minerva, i en tots els elements que els són propis, com ara els balls o la imatgeria. S’acota al període històric comprès entre el segle XVI, quan es tenen les primeres festes documentades, i fins l’any 1936, abans de l’esclat de la Guerra Civil espanyola. Noguera ha recorregut a la informació que es guarda en els arxius públics per desenvolupar la seva investigació, que ja té força avançada; però també vol recollir testimonis i la vessant més propera. Per això, fa una crida a tots els calellencs i calellenques que puguin guardar fotografies, documents o que tinguin records d’anècdotes que s’explicaven a casa perquè li ho facin arribar.
L’autor de la investigació ha llançat el missatge des del programa La Ciutat de Ràdio Calella TV. Tothom que vulgui fer-li arribar la informació, pot posar-se en contacte amb l’emissora municipal.
La investigació parteix de l’arxiu municipal i d’altres que també tenen documentació de Calella, però potser hi ha gent que a casa té fotografies o anècdotes, informació que em pot fer arribar perquè sigui inclosa en el treball.
“Calella i les seves festes populars” és el títol que portarà el treball que ha endegat Noguera amb el suport econòmic de la beca que se li va concedir l’any passat. Els seus objectius és aprofundir en el coneixement de l’origen i evolució de les dues festes principals: la de Sant Quirze i la de la Minerva. Ha comentat que, a diferència de la importància que tenen avui dia, inicialment la festa principal de Calella era la dels patrons. Llavors, l’Ajuntament organitzava la processó amb imatges i posteriorment amb les relíquies del Sant. Gràcies a la investigació ha pogut documentar quan es instaurar la tradició gegantera a Calella.
L’any 1669 s’aconsegueixen les relíquies de Sant Quirze i l’ajuntament decideix organitzar una festa molt més gran, on es documenta la primera presència de gegants i cavallets de cartró a Calella. Això ens posiciona com una de les ciutats catalanes amb els gegants més antics.
La Festa de la Minerva arriba anys més tard, consolidant-se en ple segle XIX com una celebració promoguda pels estiuejants.
No té res a veure amb la Festa de Sant Quirze que organitzava l’ajuntament. Aquesta té l’origen en la confraria de la Minerva, vinculada a la Parròquia, que feia una missa i una processó semblant a la de Corpus. Com que coincidia amb les festes de la Mercè de Barcelona, quan gràcies al tren es va començar a tenir molt turisme procedent de la capital. Es va voler fer un símil, organitzant una festa pagada pels que s’anomenaven els “veranejants”.
La Festa de la Minerva arriba a ser la principal del calendari festiu calellenc, tal com passa avui en dia, en detriment de la que s’anomena la Festa Major petita. Va ser el marc que va permetre introduir també balls populars que s’han anat perdent en el temps.
Aniol Noguera, que també ha realitzat estudis similars sobre elements patrimonials o tradicions populars de Calella, té previst concloure la investigació aquests pròxims mesos, per tal de presentar-ne els resultats a mitjans d’estiu, seguint el calendari de la beca. “Calella i les festes populars” serà el segon volum de la col·lecció d’estudis locals que publica l’Ajuntament de Calella. El primer va tractar del naixement de Calella com a ciutat, obra de l’historiador Xavier Soldevila.
