Conferència “El regnat de Pere, el Gran. L’expansió per la Mediterrània central”
El regnat de Pere el Gran és el tema d’estudi a l’aula d’Extensió Universitària avui dimecres. El ponent és Eduard Botanch, que explicarà els grans mèrits del fill de Jaume I en l’expansió de la Corona d’Aragó a la Mediterrània central.
La Corona d’Aragó en temps de Jaume I havia acabat l’expansió per la Península Ibèrica, i ja havien conquerit València. També es van conquerir les Illes Balears i cap al Mediterrani va seguir l’expansió, que va portar esplendor a Catalunya. Escoltem Eduard Botanch:”A vegades diem que els catalans només tenim derrotes i Pere el Gran encarna un moment de la història de Catalunya molt brillant, on té una gran victòria en front els dos grans poders d’Europa d’aquell moment, que són el Papat i el Regne de França. El seu regnat va ser curt, només 9 anys, però van ser molt intensos. va ser un gran rei. l’epitat de El Gran el té ben merescut“.
Els territoris conquerits en època de Pere el Gran van ser Sicília, Sardenya, Atenes i Neopàtria a Grècia, i fins i tot el Regne de Nàpols. L’exèrcit d’Almogàvers va contribuir a aquesta expansió, uns guerrers encara recordats en els pobles que van conquerir per la seva brutalitat, però que eren efectius en les conquestes catalanes. Botanc: “Són les tropes que més es coneixen, eren tropes de frontera, molt indisciplenades però molt efectives. Aquí diem que es portin bé les criatures que ve l’home del sac i a Grècia a principis del segle XX està testimoniat que dèien “porta’t bé que si no vindran els catalans”, arran de les aventures per Turquia i Grècia dels Almogàvers. Però la gran figura militar de Pere el Gran és Roger de Llúria, el gran almirall“.
Els catalans a Grècia van fer força mal, però Eduard Botanch ha dit que això no converteix Catalunya en millor ni pitjor que cap altre territori que històricament hagi expandit el seu terreny amb guerres i sang.
La conferència serà avui a dos quarts de 7 del vespre, al Casal l’Amistat.
Aquí podeu escoltar l’entrevista sencera a Eduard Botanch, emesa a l’Info Vespre