Coneix la tasca dels SOMriure, els pallassos de l’hospital de Calella

Tots dos han destacat que, tot i ser voluntaris, és imprescindible la professionalitat i la formació, sobretot en la gestió d’emocions. També han explicat que és molt important el traspas d’informació que reben per part dels metges abans d’entrar a cada habitació.

El pallasso d’hospital s’ha de formar. Primer ha de ser pallasso, i això et dona tota una experiència, perquè fer riure és molt difícil, perquè el riure és automàtic. No perquè ara vulgui et faré riure així perquè si. No hi ha un botó del riure. És important que els pallassos d’hospital primer siguin pallassos, tinguin una formació, una trajectòria i una experiència com a pallassos i després s’especialitzin com a pallassos d’hospital. Perquè si fer riure ja és difícil, en un entorn hospitalari que no t’esperen, encara més.

Visiten els pacients de pediatria i de l’hospital oncològic de dia, on es troben els adults que reben tractaments com quimioteràpia. Unitats plenes d’emocions negatives que s’omplen de somriures.

Parlem d’un context vulnerable a nivell d’emocions desagradables. A l’hospital de Calella no només visitem pediatria, també visitem hospital oncològic de dia. Allà els pacients no poden estar acompanyats d’un familiar perquè no hi ha lloc. Allà entres i aquelles persones porten entre 4 i 8 hores prenent la quimioteràpia. Quan entres hi ha una emoció a l’aire que és palpable. La tristor, la son… Tot i que he de dir que l’equip mèdic d’aquesta unitat són àngels. Les infermeres, la Joaquima és una persona encantadora.

Per a descarregar la seva motxilla d’emocions, fan servir la tècnica PIRA, les sigles de parar, identificar, respirar i avançar.

Tenim una tècnica que es diu PIRA, que és parar, identificar, respirar i avançar. El pallasso ha de ser un ésser molt conscient i molt preparat per dir he viscut una sensació que és de gran impacte emocional; què faig, la puc gestionar aquí per continuar avançant, he d’anar a casa perquè ho he de gestionar d’una altra manera… Som conscients que nosaltres estem servint a les persones en aquest moment i podem deixar a part aquest impacte emocional perquè no ens travessi constantment.

La coneguda com Glóbula Rosa prefereix continuar fent de pallassa de forma voluntària, tot i que les diverses associacions de pallassos d’hospital reclamen que sigui una feina remunerada. Ella, però, considera que és millor el salari emocional.

Casado ha explicat que per estar a l’hospital de Calella han d’estar emparats per una associació. En el seu cas és l’AVAH, l’Associació de Voluntaris i Amics de l’Hospital, de la que també reben formació en gestió d’emocions.

A l’hospital no es pot entrar si no és des d’una associació. A nosaltres ens empara l’AVAH. Quan estàvem com a nassos vermells si que érem una associació independent però al final l’AVAH va considerar que era un bon projecte i que estava bé que nosaltres en forméssim part. Nosaltres estem com a voluntaris. A mi personalment, com a responsable d’aquest projecte, m’agrada que sigui així, voluntari, per aquest doble vincle que es crea de donar del meu temps, tot i que jo hagi de ser una professional, i rebre a canvi desinteressadament. El nom correcte seria pallasso voluntari professional.

Els SOMriure alegren els pacients els dimecres de 15h a 17h de la tarda i dos divendres al mes. Ara, el seu objectiu és visitar també els pacients d’altres unitats, com els d’urgències i convalescència; a aquesta última ja han començat a anar aquest Nadal, on van celebrar l’aniversari d’una senyora que bufava 104 espelmes. També volen ampliar el nombre de pallassos. Ara, en són 5, però voldrien arribar als 7. Han demanat que si algú amb formació de pallasso vol també ser pallasso d’hospital, es posi en contacte amb ells a través de la seva pàgina de Facebook.