Coneix a l’Adriana i en Miquel Velázquez, dos germans gimnastes calellencs
L’Adriana Velázquez té 11 anys, i en Miquel, 9. A més de ser germans, tenen una altra cosa en comú: la seva passió per la gimnàstica. Formen part del Salt Gimnàstic Club i entrenen sis dies a la setmana.
Els joves atletes van passar ahir pel programa La Banqueta i van explicar per què van començar en el món de la gimnàstica.
Jo faig gimnàstica perquè és un esport molt divertit i, quan ho vaig provar, vaig dir que aquest esport m’agradava i vaig decidir fer aquell esport.
Jo perquè no volia fer cap esport i com que la meva germana en feia… Primer vaig fer natació, però ho vaig deixar i em va dir la meva mare que fes gimnàstica i que ho fes amb la meva germana, així aprofitàvem els viatges.
Per dedicar-se al món de la gimnàstica cal una gran forma física. En Miquel va explicar que, tot i tenir només 9 anys, fa gairebé 200 abdominals al dia. Cada un d’ells practica i competeix en diversos aparells.
Jo faig quatre aparells, que són paral·leles, barra, terra i potro. El que més m’agrada són les paral·leles, perquè és diferent als altres, és més divertit.
Jo faig sis aparells: anelles, paral·leles, potro, barra, terra i bolet.
La seva mare és la Laia Serras, qui cada dia els porta fins al seu club, a Salt, on ella mateixa entrenava de petita. És conscient que els entrenaments són perillosos, però sap que en treuen molt profit. Afirma que un dels millors moments és quan aconsegueixen dominar un element, fins i tot, millor que quan participen a les competicions.
Per sort, no veiem els entrenaments. Un cop a l’any fan una setmana de portes obertes i, en aquell moment dius ostres, sort que no hi som cada dia, perquè si que veus coses difícils i coses de risc. Amb en Miquel encara no pateixo de fer-se mal. De fet, es va fer mal al lloc on menys s’havia d’haver fet mal, perquè queien al fosso. Amb l’Adriana si que ja comences a veure coses que si, que comences a patir una mica. Pateixes més perquè els hi surti allò que han treballat. Potser fer-se mal no ho estàs pensant contínuament. Els entrenaments és el que més profit treuen, cada dia entrenar un element, quan aquest element surt, aquell dia si que surten contents. M’ha sortit això!
En Miquel va quedar enguany campió de Catalunya en nivell 1 de base, després de guanyar a terra, salt i arcs, acabar segon a paral·leles i anelles i tercer en barra fixa. L’Adriana va estar setena després d’aconseguir la tercera posició a les barres.
Després d’unes merescudes vacances, els joves gimnastes començaran a entrenar de nou aquest divendres.
Pots recuperar l’entrevista íntegra a l’Adriana i en Miquel Velázquez, i també a la seva mare, Laia Serras, aquí.
