“Complim la voluntat de les tres germanes Saula-Palomer”
Can Saula es convertirà en el centre cívic Germanes Saula-Palomer, amb un espai reservat perquè sempre hi hagi una exposició representativa de l’extensa col·lecció d’art pictòric del farmacèutic calellenc i espòs de Lolín Saula, Miquel Humet. Amb la unió dels seus cognoms, Humet-Saula, es batejarà el museu que s’obrirà dins l’edifici del carrer Església, convertit en un dels equipaments del municipi i que es destinarà a usos socials i culturals. La presidenta del patronat de la Fundació Germanes Saula-Palomer, Haydee Ysmelda Vásquez, ha assegurat que l’acord amb l’Ajuntament de Calella permet complir amb el desig que van expressar Josefa, Maria Teresa i Maria Dolors perquè part del seu patrimoni es quedés a la ciutat.
Aquest migdia s’ha formalitzat l’acord entre la Fundació Germanes Saula-Palomer i l’Ajuntament de Calella amb la signatura del conveni que el Ple Municipal va ratificar la setmana passada. La presidenta del patronat, Haydee Ysmelda Vásquez, qui va ser dona de confiança de la més gran de les tres germanes, ha certificat que així es compleix amb el desig que van expressar de paraula i per escrit.
Tots els membres de la fundació estem totalment contents i satisfets d’estar donant compliment al desig que sempre van manifestar. Sabem de l’amor que tenien per al seu poble.
Els elements que entren en joc en l’acord amb l’Ajuntament de Calella eren propietat de dues germanes diferents. La gran, Josefa Saula, va rebre la casa familiar després de la mort del pare; mentre que la col·lecció d’art era de la petita, Maria Dolors “Lolín” Saula, vídua del farmacèutic Miquel Humet. Ha sigut amb l’obertura del testament de la mecenes cultural calellenca, que va morir el setembre del 2019, quan la fundació ha trobat la manera d’encaixar les seves respectives voluntats.
Pepita Saula, que era la propietària de la casa, va deixar dit que volia que fos pel servei del poble. En el cas de la senyora Lolín Saula, ella sí ho va deixar escrit en el testament: volia que es fes un museu amb els quadres que va heretar del seu difunt espòs. Ella considerava que es podia obrir a casa seva o Can Saula, de la seva germana i ara de la Fundació. Nosaltres vam considerar que la del carrer Església era la més apropiada, per ser la més bonica i cèntrica.
La presidenta del patronat de la fundació ha celebrat la bona entesa amb l’Ajuntament, recollit ara en un acord que significarà la transformació de Can Saula en el centre cívic Germanes Saula-Palomer i l’obertura del Museu Humet-Saula. Hi haurà un exposició representativa dels quadres de la col·lecció privada del matrimoni, format en bona part per obres de pintors catalans del segle XIX.
No són quadres molt importants, de noms de la talla de Picasso, perquè ens entenguem. Això no, però sí és una col·lecció molt nombrosa, tenim aproximadament unes 500 obres, que ens permetrien fer una exposició molt dinàmica d’acord amb els especialistes que ens puguin anar assessorant.
Des de l’Ajuntament de Calella, que s’encarregarà d’organitzar les exposicions del futur museu, s’ha proposat a Jordi Alcaraz, Arcadi Lluís, Pere Porti i Guillem Torné perquè en siguin els comissaris. Els quatre són persones vinculades al món de les arts i s’han encarregat de les edicions del concurs de pintura Humet-Saula que s’han celebrat a Calella.
L’alcaldessa de Calella ha reafirmat que la intenció és poder obrir el nou equipament municipal a finals del 2021 i que actualment s’està treballant tant en l’aspecte arquitectònic com d’usos. Ha parlat de portar-hi activitats i propostes socials i vinculades a la cultura.
La voluntat és poder tenir espais polivalents, aules diferenciades, que sigui un lloc de formació i de cultura; el pati tindrà molta importància. Es manté l’estructura i la façana, però tindrà espais oberts per a concerts, presentacions de llibres… Les activitats que s’hi facin no vindran marcades per l’edat de qui les gaudeix.
La Fundació Privada Germanes Saula-Palomer ha explicat que l’atractiu del projecte que els va presentar l’Ajuntament de Calella els va empènyer a fer el pas per la donació de la casa, quan en un principi només valoraven fer-ne una cessió.
