Candini: “S’hagués pogut arribar a un pacte que semblava antinatural”

Montserrat Candini inicia el seu tercer mandat com alcaldessa havent guanyat les quatre eleccions municipals a les que s’ha presentat. En les de 2007 però, un pacte entre PSC i ERC la va deixar fora del govern. Una possibilitat que s’hagués pogut repetir en aquestes darreres eleccions si el regidor de Ciutadans Guillermo Gomís hagués donat suport a la candidatura de Xavier Ponsdomènech avalada per ERC, Calella en Comú i la CUP. Finalment no ha estat així i Gomís, com ja va explicar RCTV, s’ha votat a si mateix, facilitant així, la relecció de Candini que revalida per tercera vegada l’alcaldia. Una fita només assolida per Ramon Bagó, alcalde per Convergència i Unió entre el 1979 i el 1991.

Recupera l’entrevista a la part final de la transmissió del Ple d’investidura.

S’ha emocionat en el seu primer parlament com a alcaldessa.
Sempre intento reinvidicar l’espai del que representa l’equilibri emocional que dona la família: el meu marit, la meva filla i els petits de casa ara… i també perquè és el meu darrer discurs com a alcaldessa. És evident que jo ja he fet una etapa. Em sento absolutament agraïda a la ciutat de Calella perquè tots quatre cops que m’he presentat he guanyat els quatre cops. Així que, si se’m permet, ho vivia tot, encara, d’una manera més especial.

Ja ha dit que no optarà a la reelecció.
Jo sempre he dit que el període hauria de ser de dues legislatures, si cada legislatura fos de 5 anys. Per tant, un treball de 10 o 12 anys. El que coneix una mica l’administració sap perfectament que 4 anys, des d’un punt de vista del que representa la maquinària, la normativa, en realitat, pràcticament, no s’arriba als 2 anys i mig… des del punt de vista de la pròpia capacitat de poder donar resolució als temes. Moltes vegades l’engranatge intern és més complex.

Com ha viscut aquestes dues últimes setmanes?
He tingut moments diferents. Crec que, amb el temps, tot es posarà al seu lloc. Avui és un dia que ha de ser d’harmonia i vull que sigui un dia d’harmonia. Hi ha hagut moments determinats que s’hagués pogut arribar a un pacte que semblava antinatural. Ja em va passar la primera vegada. També és veritat que, a diferència possiblement d’altres persones que els hagués xocat molt més, jo com que ja em va passar la primera vegada… fins i tot els meus companys em deien que em veien una mica massa serena pel xup xup que es desprenia en el conjunt de la ciutat. L’important és que avui comencem novament. Hi ha molts projectes amb molta maduració que podran esclatar de manera positiva.

Ara, quan parlava de l’incertesa, es referia a la indecisió que hi havia sobre el sentit de vot de Ciutadans. Vostè ha enviat algú a negociar amb Guillermo Gomís?
He parlat amb el senyor Gomís, com he parlat amb la resta de forces i li vaig claríssimament que en el meu govern, si és que tirava endavant, Ciutadans no entraria de cap de les maneres. No sé si tothom ha dit el mateix.

L’oposició ha fet al·lusió del seu pacte amb el PSC. La CUP l’ha descrit com “el pacte de la vergonya”. Què en pensa?
Penso que, depèn de quin moment, s’utilitza un argumentari o se’n utilitza un altre. Això li correspon al regidor Torres. Ell possiblement li podrà explicar com el van anar a buscar i què li van oferir. Li correspon a ell.

Com ha llegit les intervencions dels grups de l’oposició? S’han mostrat disposats al diàleg.
Si aquest esperit es manté al llarg d’aquests anys, per part nostre, tindran les portes obertes. El “fem-ho junts” no era només un eslògan, sinó un esperit. Ara he comentat que el 74% del que s’ha aprovat al ple ha sigut per una amplíssima majoria. Això ja indica un tarannà. He explicat també que en el procés dels pressupostos, més enllà que teníem majoria, cada any hem donat els pressupostos perquè fèssin propostes. I això vol dir renunciar a propostes teves i, ho hem fet. En aquests darrers pressupostos ICV i la CUP van presentar fins a 12 propostes, de les que en vam acceptar 10. Per tant, m’agradaria creure que aquest esperit es mantindrà. Sempre hem intentat pactar el màxim.

L’oposició ha dit que no només té la voluntat de col·laborar, sinó d’incidir.
Bé, crec que és el que els toca. Quan jo vaig estar com a cap de l’oposició, vaig arribar a aportar 650.000 euros. Després, malauradament, quan he estat alcaldessa, com que les circumstàncies econòmiques han sigut diferents, no ha pogut ser possible. Per tant, des de l’oposició, si es vol, es pot fer molt bona feina. I incidir, tenen l’obligació d’incidir. Si incidir vol dir aportar propostes que siguin viables, que defugin del populisme, i de la política de blocs, i realment és una proposta sincera es veurà de seguida. Tot això, benvingut sigui.