Calella va retre homenatge a Maria Teresa Salom pels seus cent anys

No cada dia s’aconsegueix complir cent anys. De fet, són poques les persones que arriben a aquesta edat. Maria Teresa Salom va fer cent anys al gener i aquest dissabte se li va fer un homenatge a la Sala Mozart amb motiu del seu centenari. Salom és pianista i va ser professora de música al Centre Musical Can Salom.

Salom ha estat una persona molt important per Calella i ha format part de companyies líriques i va formar a centenars d’alumnes. A més, va promoure des de la Sala Mozart multitud d’esdeveniments culturals. Per aquesta mateixa raó, Calella va batejar la font de la plaça de l’Ajuntament amb el seu nom, fet del qual parla la protagonista.

Això és perquè tenim uns alcaldes molt amables i atents, jo no he fet res perquè em dediquin una font. Estic agraïda que ho hagin fet, però és tenir sort de trobar bona gent i que et sobrevalorin. Als homenatges aquests no puc dir que no, però ja està, molt agraïda. Estic molt contenta que ho hagin fet, però ara ja està, ja n’hi ha prou.

Més enllà dels problemes de salut típics de l’edat la Maria Teresa es troba molt bé de salut. No obstant això cent anys donen per molt. Salom ha aprofitat l’entrevista per fer vista enrere i parlar sobre la seva llarga vida, una vida que agraeix haver tingut.

Em quedaria amb la vida que he tingut, donant gràcies a Déu per tot el que he tingut. Primer de tot, gràcies pels pares que he tingut, gràcies pel marit que he tingut durant 52 anys, gràcies per la família que ara tinc i gràcies per la gent que m’envolta, que és molta. Ens estimem molt i ens fem molta companyia.

Tot i l’edat i les dificultats de visió que té, Maria Teresa Salom no ha deixat de banda la seva passió que porta practicant des dels cinc anys i cada dia dedica mitja hora, com a mínim, a tocar el piano. Això sí, en la majoria dels casos ho fa de memòria, ja que no veu bé les partitures.

Casi cada dia, però toco coses que em surten i que ja sé que tocant això estaré mitja hora o tres quarts. Això és el que faig perquè tota la vida he tocat des que era molt petita. Clar, jo en l’últim moment vaig estar a l’acadèmia a Versalles i els exàmens eren tots de memòria, però aquestes obres de vegades són molt complexes i has de mirar les partitures, i això és el que no puc fer.

Aquest cap de setmana li van fer un emotiu concert homenatge coincidint amb la festa de Santa Cecília patrona dels músics a la Sala Mozart. En l’acte es van poder escoltar les veus de Beatrice Jiménez-Marconi, Albert Deprius i el Cor Harmonia, i acompanyats pel pianista Josep Burforn i al descans la protagonista, Maria Teresa Salom, va fer el que ha fet tan bé tota la seva vida, tocar el piano.