Calella autoritza les esperes de caça per controlar la població de senglars
La presència de senglars a zones habitades s’ha convertit en un problema. A Calella és fàcil veure’ls per zones com Sant Quirze, Can Carreras o al Pati de l’Ós, on cada vegada provoquen més incidències, accidents i també moltes molèsties als veïns, que veuen com als vespres o a primera hora del matí els senglars disposen del contingut dels contenidors de la brossa i deixen totes les proves del festí escampades per terra. L’altre sector afectat és el de la pagesia que veu com animal salvatge els destrossa els camps de cultiu i arrasa amb les collites. Per solucionar la problemàtica des de Ajuntaments, com el de Calella, s’han donat permisos especials per fer esperes en zones concretes.
Els caçadors del Maresme continuen fent batudes per controlar la superpoblació de senglars que hi ha a la zona i que cada vegada s’aproximen més als nuclis urbans. El caçador Jordi Janer ha explicat a Ràdio Calella TV que del setembre ençà porten més de 100 exemplars capturats.
La colla de Calella i Sant Cebrià anem plegats i cacem en els dos termes municipals. Quan fem batudes anem a buscar la petja que diem nosaltres, i en una bona jornada en podem matar uns 10 exemplars, però hi ha vegades que surt malament i només capturem un. Hem de pensar que el bosc aquí és molt brut i amb molts problemes de visibilitat. Si que és cert que del setembre aquí hem caçat uns 100 i pensa que la majoria s’escapen.
L’impacte de les batudes és poc significatiu en números absoluts, però cada acció compta per combatre una espècie que en nombre d’individus ha arribat al seu màxim històric. Aquesta setmana, la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, explicava que si fa deu anys teníem una població d’uns 100.000 exemplars, ara n’hi ha entre 200.000 i 230.000.
Janer afirma que per combatre aquesta sobrepoblació han augmentat els permisos especials per caçar senglars fora de temporada o prop dels nuclis habitats. En els darrers mesos el consistori calellenc els ha concedit autoritzacions per fer “esperes”. Jané explica en què consisteix.
Posem menjar perquè hi vagin els senglars i a partir d’una hora més aviat nocturn, els espera un tirador i el tret és molt a prop, una cosa molt segura i sense molestar a ningú. Això si, cal un permís dels forestals. Hem fet poques perquè els pagesos es queixen molt, però no van a l’Ajuntament a dir-ho. Si ho fessin es trucaria a forestals, donarien més permisos i posaríem fil a l’agulla.
Més enllà de multiplicar la seva població, el senglar també ha perdut la por. Els caçadors constaten que ja no temen de les accions de l’home i que cada vegada es passegen més lliurement pels camps i vinyes de molts pagesos, provocant diverses destrosses com conreus arrasats, collites perdudes, mànegues rosegades o sistemes de reg destrossats.
Es troben que els hi fan malbé tot. Un senglar pot fer una destrossa increïble i ja no en parlem d’una manada, que llavors els danys són molt grossos. Cada cop s’apropen més. Sense anar més lluny la meva dona ahir va anar a buscar el cotxe prop de l’institut i es va trobar un a plena llum del dia. Han perdut la por perquè s’han acostumat als humans. És un animal pacífic, però si se sent acorralat o amenaçat pot reaccionar malament, a part dels accidents de trànsit que causen.
Aquesta setmana la Generalitat ha anunciat que declararà l’emergència cinegètica a punts com el Maresme i també al nord de les comarques gironines i de Barcelona a principis de l’any que ve per combatre la sobrepoblació de senglars.
