Calella assumeix que perdre l’IBI de l’autopista serà “un problema afegit” als pròxims pressupostos
El 31 d’agost del 2021 s’acaba la concessió de l’autopista del Maresme. Amb l’aixecament dels peatges, els conductors deixaran de pagar per fer ús d’una infraestructura que s’ha destacat cabdal al territori, per davant d’una carretera N-II que segueix el seu procés de transformació en una via urbana. A la comarca no hi ha pràcticament cap veu que s’hi oposi, malgrat l’impacte que tindrà pels ajuntaments per on passa. Abertis, la concessionària, ha vingut pagant en els últims anys l’IBI per ocupació dels terrenys. En el cas de Calella, uns 200.000 euros anuals que a partir del 2022 es deixaran d’ingressar. El portaveu del Govern, Josep Torres, assumeix que serà un “problema afegit” a l’hora de tancar els pròxims pressupostos municipals.
Calella ingressa anualment un màxim de 7 milions d’euros per l’impost sobre els béns i immobles (IBI). És el gravamen directe que aporta més recursos econòmics als ajuntaments. A partir del 2022, la xifra es veurà retallada en uns 200.000 com a conseqüència del final de la concessió de l’autopista C-32 del Maresme, que passa pel terme municipal. El portaveu de l’executiu, Josep Torres, reconeix que els diners “es trobaran a faltar”.
Exactament la xifra no la sé, però ronda els 200.000 euros. Els trobarem a faltar. Aquest any no perquè està meritat, i percebrem aquests diners. Però l’any vinent serà un problema afegit.
No obstant això, el Govern de Calella aposta perquè finalitzi la concessió. “En la balança hi pesa més tenir una via gratuïta per a la gent”, ha assegurat Torres.
Un informe publicat per l’ACN xifra en 2,9 milions d’euros l’impacte del final del contracte amb Abertis. Els municipis més afectats seran Mataró, Arenys de Mar, Palafolls i Sant Pol de Mar, per aquest ordre. La situació es reproduirà en d’altres vies del país i s’explica que alguns ajuntaments reclamaran compensacions econòmiques a la Generalitat de Catalunya. El de Calella no ho descarta.
Per demanar no quedarà. Des del Govern Municipal intentem buscar diners, a banda dels que arriben de l’Estat i la Generalitat, aquests de l’autopista o dels impostos i taxes. Continuadament busquem subvencions de tot arreu. Si ara s’obre un camí per reivindicar una partida, ho farem.
El portaveu del Govern ha recordat el periple de reclamacions i recursos a què s’han vist abocats els ajuntaments per cobrar l’IBI de l’autopista. Abertis s’hi havia negat sempre. Fins que no hi ha hagut sentència judicial, els imports no s’han ingressat i no ha tingut caràcter retroactiu.
Aquests diners no s’ha ingressat sempre perquè l’autopista no ha volgut pagar mai, però els jutges els han obligat. Deu fer 4 anys que ho cobrem, hem perdut molts diners pel camí. Fins que no ho ha reconegut un jutge no s’ha pagat. No va tenir caràcter retroactiu. I després s’ha regularitzar entorn els 200.000 euros.
El Consell Comarcal del Maresme, partits i entitats cíviques i veïnals han celebrat l’anunci del final de la concessió i l’aixecament dels peatges, el 31 d’agost del 2021. A banda d’acabar amb el greuge que han patit els maresmencs i maresmenques, que continuen pagant l’autopista més antiga de Catalunya –i sobradament amortitzada–, s’espera que això ajudi a la conversió de l’N-II en una via urbana. Torres té la seva pròpia opinió.
Costarà molt que l’N-II sigui el carrer que tots volem. Però ens obre la porta perquè pugui ser-ho en uns anys. Des del CCM hi ha un projecte en aquest sentit.
L’activisme social i polític que reclama la pacificació de l’N-II es concentra sobretot al Baix Maresme, que registra un dels índex d’accidentalitat més alts de la tota la xarxa viària catalana i estatal.
