Calella acull una de les concentracions de rebuig a la “llei mordassa”
Calella s’ha sumat a les concentracions de rebuig a la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com la “Llei Mordassa”, que ahir va entrar en vigor. La normativa impulsada i aprovada pel Govern espanyol del PP, té l’oposició de la resta de forces del Congrés, que s’han compromès a derogar-la en la pròxima legislatura. Representants locals d’ERC, la CUP i d’ICV van assistir ahir a la tarda a la concentració feta a la plaça de l’Ajuntament i que va tenir un baix seguiment.
La polèmica ha acompanyat l’anomenada llei mordassa aprovada en solitari pel Govern espanyol del PP, amb l’oposició en bloc de la resta de forces del Congrés. En el dia de la seva entrada en vigor, ahir dimecres, es van convocar concentracions de rebuig a una normativa que els contraris denuncien limita el dret de manifestació i atempta contra la llibertat d’expressió.
A Calella, baix seguiment de la protesta que va aplegar representants de tres dels partits del nou consistori: ERC, la CUP i ICV. En nom d’ells va parlar el regidor de la CUP, Jan Catà, molt crític amb els preceptes legals que recull i els objectius que entén amaga. “És una llei amb la intencionalitat clara de reprimir les veus dissidents amb el govern i que, sota el nostre punt de vista, ens fa tirar molts anys enrere, tant que té una olor dictatorial i ens fa pensar en uns temps als que no hi voldríem tornar”, va dir Catà, qui animava als ciutadans a desobeir-la. “Es vol estendre la cultura de la por i, davant d’això, hem d’animar a la gent a defensar els seus drets i a fer-hi una desobediència absoluta”, afegia.
La Llei de Seguretat Ciutadana tipifica com a infraccions greus les manifestacions no comunicades davant d’institucions oficials –Congrés, Senat o Parlaments–, sancionat amb multes que van dels 600 als 3.000 euros; i en el mateix rang, la resistència a l’autoritat, entrar o sobrevolar infraestructures de serveis bàsics, i impedir a un treballador l’execució de resolucions administratives o judicials, com seria el cas de les accions que ha dut a terme la PAH per frenar desnonaments. El règim sancionador estableix multes màximes de fins a 600.000 euros, per a les infraccions molt greus, com per exemple projectar llums làsers sobre pilots o conductors de mitjans de transport. Entre les infraccions lleus, sancionades amb fins a 600 euros de multa, l’ocupació d’espais públics –acampades–, consumir alcohol al carrer o perdre el DNI més de tres cops l’any.
Davant les nombroses crítiques rebudes, ja des de la seva tramitació, el ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, ha defensat el text assegurant que és “profundament garantista” i ha negat que la llibertat d’expressió o d’informació no es veuran en absolut coartades.
