Buch celebra el “pas endavant” que representa la nova llei antiocupacions
La Bruna va ser el cas més paradigmàtic d’ocupació conflictiva a Calella. Els incidents que es van succeir tant a l’interior de la casa com a l’exterior van portar els veïns a mobilitzar-se per exigir solucions a la inseguretat que denunciaven patir. Durant setmanes i mesos, un any i mig aproximadament, va ser un continu d’intervencions policials que van acabar amb un macrooperatiu de desallotjament, el maig del 2021, ordenat per la titular del Jutjat número 5 d’Arenys de Mar. Amb la nova llei antiocupacions aprovada pel Parlament de Catalunya aquest dimecres, a iniciativa de Junts per Catalunya i amb el suport d’Esquerra, PSC i Ciutadans; aquest cas s’hauria pogut enllestir per la via ràpida. L’alcalde Marc Buch celebra que la normativa faculti als ajuntaments a activar els processos de desallotjament d’ocupacions conflictives malgrat considerar limitador que només es pugui aplicar en propietats de grans tenidors. És a dir, bancs i persones físiques o jurídiques que siguin titulars de 10 o més immobles, excloent garatges i trasters.
L’alcalde de Calella ha reiterat el compromís de tolerància zero del Govern Municipal amb les ocupacions conflictives. En declaracions a Ràdio Calella TV, Marc Buch assenyala que la nova llei hagués permès donar resposta ràpida a les queixes veïnals per l’ocupació de la Bruna.
La Bruna n’és un bon exemple. Amb aquesta llei s’hagués pogut actuar molt més ràpid, evitant la inseguretat, l’angoixa i els conflictes que va provocar a l’entorn.
Buch ha indicat que, avui dia, a Calella no hi ha cap cas d’ocupació conflictiva que pugui acollir-se als supòsits de la nova llei catalana.
Per sort, a dia d’avui, no tenim cap habitatge propietat de grans tenidors que sigui extremadament conflictiu, hem viscut situacions anteriors que sí; però la llei ens dona eines per poder actuar, que és el que reclamem sempre.
La nova llei antiocupacions aprovada pel Parlament de Catalunya aquest dimecres a iniciativa de Junts per Catalunya i amb el suport d’Equerra, PSC i Ciutadans explicita que els ajuntaments només podran activar el procés de desallotjament quan els immobles en qüestió siguin un focus de conflictivitat veïnal i això es pugui acreditar amb informes policials. Amb tot, només quan el propietari sigui un gran tenidor, que s’hagi desentès de la situació. Un requisit que Buch considera limitador perquè, per exemple, no podria aplicar-se en el cas de les ocupacions dels locals del Parkinsol, malgrat afirmar que la norma suposa un pas endavant ferm cap a la resolució definitiva d’una problemàtica que, segons apunta, va en augment.
Limita perquè hi ha casos de propietats de grans tenidors però ens podem trobar amb d’altres, com els locals del Parkinsol, que no. Aquest és un primer pas però des dels ajuntaments hem de seguir reclamant que es legisli i es reguli aquestes situacions que són problemàtiques i, estic convençut que s’anirà avançant perquè va a més. Hem de seguir actuant, com s’està fent.
La llei preveu que, un cop s’hagi executat el desallotjament, els ajuntaments puguin adquirir temporalment l’ús de l’habitatge durant un termini màxim de 7 anys per destinar-lo a polítiques públiques de lloguer social.
Les PAH catalanes – segons recullen diversos mitjans informatius – qualifiquen la norma de “despropòsit” amb “tints electoralistes”. Els activistes pel dret a l’habitatge insisteixen que es mantindran atents sobre l’aplicació que tingui aquest canvi normatiu i els efectes sobre persones vulnerables.
