Barderi: “Hauríem de guanyar-lo 30 vegades consecutives per aconseguir la igualtat”

Només 10 dones havien guanyat aquest prestigiós premi literari i Montse Barderi, se suma en aquesta llista amb la novel·la, que ha presentat aquesta tarda, “La memòria de l’aigua”. Una ficció històrica que narra la vida de tres generacions de dones des de finals del segle XIX, diu Montse Barderi, autora.

La novel·la tracta de ters generacions de dones des del segle 19 fins al 21. Comença com una novel·la costumista clàssica del segle 19 i després ho capgira tot. Agafa la tradició i la porta a un altre nivell. Crec que en aquest sentit, sorprèn.

La novel·la arriba després d’alguns llibres de filosofia pràctica i d’altres que reivindiquen el paper de la dona. Aquesta vegada, però, té a veure amb la seva biografia, diu Barderi.

Hi ha tota una aposta d’estil, llenguatge, voluntat literària, de despullament més bèstia… És el que sé fer. És com la Nadia Comaneci, que era una gimnasta, que deia: jo puc arribar a dos mortals i clavar. És el que sé fer, hi ha gent que fa 40 coses millors, però estic contenta perquè és el màxim que jo puc donar.

Una presentació, organitzada per la llibreria La Llopa, on l’autora ha mostrat la seva emoció al públic assistent.

Cada llibre és la possibilitat de dedicar-me al que m’agrada i estimo. I sempre compaginat amb una feina perquè en aquest país, no es pot viure de l’escriptura malauradament. Crec que és un premi important però mai hi ha un premi, que seria el gran premi, que és poder viure de l’escriptura. Un país on els escriptors poguessin treballar tranquils i publicar.

“La memòria de l’aigua” de Montse Barderi, ja té tres edicions amb 2 mesos des de la seva primera publicació, també ha estat seleccionada entre 12 obres finalistes Millor novel·la de l’any pel Premi Òmnium 2019 i ha aconseguit el Premi Prudenci Bertrana 2019.