Augmenten els diagnòstics de diabetis al CAP de Calella
El 7,8% dels pacients del CAP de Calella tenen diabetis, la taxa més alta de totes les àrees bàsiques de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva. És un creixement sostingut en els últims anys i que s’atribueix, principalment, al sobrepès o el sedentarisme de la població. Aquests són dos dels factors de risc que cal controlar en la diabetis tipus 2, que concentra el 70% dels casos que es diagnostiquen. El consorci sanitari organitza avui Dia Mundial de la Diabetis una intensa jornada d’actes per sensibilitzar i informar la població sobre aquesta malaltia metabòlica crònica.
Cristina Ligorria, endocrinòloga de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, ha explicat a l’Info Migdia quina és l’alteració metabòlica que provoca la diabetis.
Es presenta quan el pàncrees ja no és capaç de produir insulina, o és de mala qualitat i el cos no la pot aprofitar. La insulina és una hormona que actua com una clau que obre les cèl·lules perquè la glucosa en sang provinent dels aliments es puguin aprofitar com a font d’energia. Si la clau és defectuosa no permet l’entrada de glucosa en sang i provoca l’hiperglucèmia, que és tòxica per l’organisme i pot ocasionar danys.
La prevalença de la diabetis de tipus 2 es confirma amb les dades que la Corporació de Salut del Maresme i la Selva ha fet públiques avui amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis. Aquests pacients poden tractar-se, de forma iniciària, amb una combinació de medicació, dieta i una clara prescripció de fer activitat física. No obstant això, no es descarta que hagin d’acabar injectant-se insulina.
Aquests pacients produeixen insulina però és de poca qualitat. En aquests pacients existeix l’opció d’utilitzar fàrmacs que augmentin la secreció d’insulina, després hi ha la dieta i l’exercici (perquè s’associa a l’obesitat), però com que és una malaltia crònica i progressiva, i és probable que s’hagin de posar insulina perquè el pàncrees perd capacitat de producció amb el pas dels anys.
El 80% dels diabetis tipus 2 té sobrepès i la mitjana d’edat dels pacients és dels 62,7 anys. La de tipus 1 és la més estesa en nens, adolescents i adults joves.
Hi ha una tercera variant que és la que apareix en les dones embarassades. S’anomena diabetis gestacional i desapareix després. Però segons apunta la doctora Ligorria, la meitat de les dones acabaran desenvolupant una diabetis comuna en un període de 2 a 5 anys.
Es pot evitar? Sí. Moltes dones diabètiques són més obeses i les dones han retardat l’edat de gestació, i això també augmenta el risc de diabetis gestacional. Dins dels factors controlables l’obesitat és el més important, i si la situació laboral i familiar ho permet, també tenir els fills abans.
L’endocrinòloga de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva ha afirmat que molts pacients s’espanten davant el diagnòstic i, per combatre-ho, recalca la importància d’estar ben informat i controlat, sempre sota la supervisió dels professionals.
A continuació podeu escoltar íntegrament l’entrevista.
