Saludem a aquests dos cavallers: Lester Young i Teddy Wilson

▼ Descarregar l'arxiu d'àudio

Saludem a aquests dos cavallers: Lester Young i Teddy Wilson

 

Us presento a dos elegants cavallers: del pianista, el crític francès Philippe Baudoin va dir: “Elegància, ordre, bon gust ,perfecció, claredat i refinament caracteritzen el seu estil.”  Del Lester podem dir que va aconseguir crear una música incomparable per la seva tranquil.la bellesa, que en les balades és intimista i està impregnada d´emoció i lirisme. I en els temes ràpids posseeix una agilitat que, paradoxalment, també s’expressa relaxadament.

Us presento aquest disc,de l´any 1957, on estan acompanyats per dos músics també excel.lents: Jo Jones a la bateria i Gene Ramey al baix.

Sempre s´ha dit que els pianistes, a l´hora de carregar instruments, ho tenen molt fàcil: arriben al lloc de l´actuació i ja el tenen allà. Però en els difícils anys 30-40-50 la majoria de pianos d´alguns locals es trobaven en un estat gairebé comatós. Hi ha un acudit que corria per l´època. El pianista es queixa al propietari del pèssim estat de l´instrument. I el propietari li diu: “No es preocupi, que amb una capa de pintura ho arreglarem tot.”

D’altra banda, en Lester era un home de caràcter melancòlic, que de ben jovenet, com tants d´altres, havia patit les fuetades del racisme. I l´estada d´un any que va haver de patir a l´exèrcit, encara el va tornar més agre…Com a defensa davant els infortunis, es va inventar un llenguatge propi per tal de desconcertar la gent. Va tenir una gran afinitat musical, humana i humorística amb la cantant Billie Hollyday, a la qual anomenava “Lady Day”. I va ser ella qui li va posar el mot de “Pres” o “Prez” (President)

I per completar el programa, una llepolia exquisida: una versió del “Fine and Mellow” on la Billie Holliday canta acompanyada de tota una galàxia de grans músics.


Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.