Ona Maresme: Fa 30 anys, Calella va ser notícia per tenir aigua d’aixeta afrodisíaca
La setmana passada es van complir 30 anys de l’aigua afrodisíaca de les aixetes de Calella. El gener del 1993 el municipi va ser el focus d’atenció de tota mena de mitjans de comunicació d’àmbit estatal. En una entrevista a Ona Maresme, Joaquim Rey, qui era alcalde llavors (1993), ha assegurat que tot va derivar d’una discussió política amb l’oposició i la Plataforma Cívica, que denunciaven que l’aigua que se subministrava a través de la xarxa d’abastament era perjudicial per a la salut pels elevats nivells de ferro i manganès. Rey els va respondre assegurant que no només no era perjudicial, sinó que, a més, ajudava al desenvolupament sexual. La resposta de l’alcalde va derivar en què Calella es convertís durant unes setmanes en la capital mundial de l’aigua afrodisíaca.
Precisament aquell any el Consell Comarcal i la Generalitat estaven ultimant negociacions per a la construcció de la planta potabilitzadora de Pineda, un projecte prioritari per a les poblacions de l’Alt Maresme. Arran d’unes anàlisis, es va comprovar que l’aigua potable que se subministrava a través de la xarxa d’abastament contenia uns alts nivells de ferro i manganès, el que va fer posar al crit al cel a l’oposició del consistori i al col·lectiu Plataforma Cívica que van iniciar una campanya per denunciar que l’aigua de Calella era perjudicial per a la salut. Un fet que va portar a l’alcalde del moment, Joaquim Rey, a desmentir-ho i afegir, que no només no era perjudicial, sinó que, a més, podia ajudar a un major desenvolupament sexual de les persones.
I en l’efemèride dels 30 anys, l’alcalde Rey explicava ahir a Ona Maresme com va anar tot plegat.
Jo no vaig fer cap declaració en el sentit que es recorda. Vaig respondre a un regidor del Ple de l’Ajuntament que va dir que a Croàcia tenien també uns elevats nivells de manganès – molt més que Calella – i que era la localitat d’Europa que hi havia més malalties. Jo vaig respondre dient-li que em semblava una manifestació irresponsable. També vaig dir que segons la revista de Lancet el manganès s’utilitzava al Regne Unit per reforçar les gònades, part de l’òrgan reproductor.
Rey va enviar una carta a tots els mitjans acusant la plataforma cívica de manipular la informació que apareixia en un fulletó on es reproduïa fragments de l’informe del departament de Sanitat de la Generalitat. Segons l’escrit de Rey, aquelles informacions podien portar als ciutadans a una situació d’alarma i incertesa, sobretot en el cas dels centres escolar.
L’alcalde avalava la potabilitat de l’aigua de consum adjuntant en l’escrit la darrera notificació oficial del departament de sanitat de la Generalitat. Mantenia que la qualitat no era bona al 100% i tot i que hi havia una quantitat elevada de manganès, no es podia demostrar que fos perjudicial.
L’anècdota dels elevats nivells de manganès a l’aigua i el desenvolupament sexual va derivar en què Calella es convertís durant unes setmanes en la capital de l’aigua afrodisíaca amb desenes de mitjans desplaçats a la ciutat per comprovar sí el que va dir l’alcalde era cert. Tal va ser l’enrenou que fins i tot alguns bars com, el Cafè Màgic, venien xarrups d’aigua afrodisíaca i alguns calellencs asseguraven en declaracions a televisions nacionals que la seva viralitat havia millorat des que prenien aigua de l’aixeta.
