Addictes al Blues: Soul Blues
La musica soul va suposar una clara ruptura amb el blues. Fins i tot podríem relacionar l’emergència del soul en els anys seixanta, amb la desaparició del blues com a gènere específic de les comunitats negres americanes. Malgrat que molts cantants de soul pràcticament mai van gravar blues, altres, per el contrari, sobre tot en el sud profund, van barrejar elements blues i soul, donant lloc a un gènere que la crítica va començar a denominar progressivament “soul blues”.
Des dels anys vint, el blues havia constituït, en certa manera, l’espina dorsal més ètnica de la musica popular negra. Però durant els anys seixanta el blues ja no atreia a la joventut negra. D’aquesta manera, seguien de nou les consignes de l’elit de la burgesia negra que volia esborrar qualsevol rastre de negritud lligada a la segregació i el blues era, evidentment, un dels principals elements culturals.
El nucli original d’aquesta nova música va ser de nou el sud profund. El soul, fortament impregnat de blues, va ser durant molt de temps la música favorita dels negres, sobretot entre les classes menys afavorides.
