Addictes al Blues: Otis Spann, “The Blues Never Die”
Alguna cosa de màgic té el blues perquè continuï fascinant a les noves generacions, com ho demostra l’aparició contínua de fanàtics i de bandes vigoroses, que es fan present per a emfatitzar la seva devoció per aquest cadenciós ritme.
Valgui aquesta realitat per a recordar a un músic llegendari, Otis Spann, i a una de les seves cançons més emblemàtiques, ‘The Blues Never Die’. És una declaració de principis, però també és una confessió, és un lament sortit de l’ànima, de les profunditats de l’ésser humà, és un missatge primigeni traduït en les ardoroses tecles d’un piano.
Va haver de ser Otis Spann, l’immortal “soul brother” de Muddy Waters, pianista de llarg abast i d’idees innovadores, el responsable d’aquesta declaració sincera, que també és l’encapçalament d’un àlbum rodó, “The Blues Never Die”, cartilla i manament dividit en 11 temes, principi i fi, una ruta traçada per a arribar directe a la nostra ànima, al racó casolà on ens convertim en feligresos d’Otis Spann per a divulgar la seva doctrina i dir que, efectivament, el blues no pot morir mai.
