Addictes al Blues: l’harmònica de blues (2), els contemporanis

▼ Descarregar l'arxiu d'àudio

Avui continuarem amb la segona part de l’harmònica aprofitant la celebració de la tercera edició del Calella Harmònica Festival. A diferencia de la passada setmana, avui parlarem dels harmonicistes més contemporanis.

Com que el blues de Chicago va ser enormement influent sobre les bandes de la invasió britànica orientades al R&B, no és de sorprendre que molts grups de rock del Regne Unit dels anys 60 van tenir membres destacats, generalment vocalistes, que eren raonablement competents amb l’harmònica. No ho veiem amb freqüència, però cantants com Mick Jagger amb els Rolling Stones, Keith Relf, amb els Yardbirds, John Mayall, Van Morrison o Paul Jones amb els Manfred Mann, podien tocar amb l’esperit del blues quan es requeria.

A mesura en què la invasió britànica va passar al blues-rock i al rock progressiu, l’instrument es va usar amb menys freqüència, però encara podia presentar-se amb efectes impressionants.

I aquest son els temes que escoltarem avui:

Joan Pau Cumellas – Blow Me Away
John Mayall – My Pretty Girl
Yardbirds – I Wish You Would
Tony McPhee – Ain’t Gonna Cry No More
Paul Butterfield – All These Blues
Charles Musselwhite – The Blues Overtook Me
Canned Heat – On The Road Again
Paul Jones – If You Love Me (Like You Say)
Paul Rishell i Annie Raines – Michigan Water
Rick Estrin & The Nightcats – Take It Slow
William Clarke – Blowin’ Like Hell
Harmonica Coixa Blues Band – Rambling On My Mind
Rod Piazza – Harpburn
Joan Pau Cumellas, Miguel Talavera – Rollin’ And Tumblin’


Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.