Addictes al Blues: La presència del diable en la història del blues
Pactes amb el diable, diners, fama, bogeria, carisma, dones boniques, música capaç de posseir a les masses en un tràngol, i drogues que representen les més altes cúspides del plaer així com els vòrtexs més profunds cap a la destrucció. Això és el blues.
Existeix una llegenda recurrent sobre un home que, com Faust, fa un tracte amb el Diable a canvi de coneixement. En aquesta llegenda en particular, el tracte succeeix en un encreuament de camins en el qual un home intercanvia la seva ànima per talent musical, i ningú és millor exponent d’aquesta llegenda que el mateix Robert Johnson, llegendari bluesman pioner del Mississipí Delta que, es diu, va vendre la seva ànima al Diable en un encreuament de camins i va obtenir el seu talent prodigiós per al blues o va obtenir, segons alguns “el blues mateix”.
Eric Clapton – Me and the Devil Blues
Robert Johnson – Me And The Devil Blues
Robert Johnson – Cross Road Blues
Elmore James – Black Snake Blues
Doors – Roadhouse Blues
Junior Wells – Hoodoo Man Blues
Robert Johnson – Stones In My Passway
Robert Johnson – I Believe I’ll Dust My Broom
Blind Blake – Black Dog Blues
Tommy Johnson – Big Road Blues
Robert Johnson – Kindhearted Woman Blues
Howlin’ Wolf – Moanin’ at Midnight
John Lee Hooker – Crawling King Snake
Jimi Hendrix – Voodoo Child (Slight Return)
Rolling Stones – Love in Vain
Eric Clapton – Sweet Home Chicago