Addictes al Blues: els principals blues de la historia (10), de ‘Levee Camp Moan Blues’ a ‘Matchbox Blues’
Igual que el jazz, el rock and roll, el heavy metal o el hip hop, el blues ha estat acusat de ser la “música del diable” i d’incitar a la violència i a tota mena de comportaments delictius. Durant els anys vint del passat segle XX, període en el qual l’audiència blanca va començar a interessar-se per la música blues, aquest gènere gaudia de mala reputació, sent W. C. Handy el primer músic a millorar la imatge del blues davant la resta dels estatunidencs que no eren negres.
Avui dia, el blues és un dels principals components de la cultura afroamericana i de l’herència cultural estatunidenca en general, reflectint-se aquesta importància no sols en estudis universitaris sinó també en pel·lícules.
Per això avui continuem repassant els principals blues de la historia.
Texas Alexander – Levee Camp Moan Blues
Junior Wells – Little By Little
Muddy Waters – Lonesome Bedroom Blues
Big Bill Broonzy – Lonesome Road Blues
Blind Lemon Jefferson – Long Distance Moan
Muddy Waters – Long Distance Call
Elmore James – Look on Yonder Wall
Ray Charles – Losing Hand
John Lee Hooker – Louise
Tampa Red – Love Her With A Feelin’
Rolling Stomes – Love In Vain
Houston Stackhouse – Maggie Campbell Blues
Tampa Red & Georgia Tom – Mama Don’t Allow
Ruth Brown – Mama He Treats Your Daughter Mean
John Mayall – Mama, Talk To Your Daughter
Carl Perkins – Matchbox
Blind Lemmon Jefferson – Matchbox Blues
