Addictes al Blues: els principals blues (18), de “Three O’Clock Blues” a “Truckin’ Little Woman”

▼ Descarregar l'arxiu d'àudio

“To be blue” significa, en anglès col·loquial, estar trist, melancòlic. Però per als afro-nord-americans la mateixa frase té un sentit molt més complex. Per a molts músics de blues significa el valor d’enfrontar-se a la vida.
Quan B.B. King canta i pregunta ritualment «If you really dig the blues, say yeah.» (“si realment us soscava el blues, digueu si”), això equival a la identificació amb el cantant; està buscant una comunió, una intimitat entre públic i cantant. Molts blues tradicionals comencen amb «Woke up this morning» (“em vaig despertar aquest matí”). Aquesta frase és una fórmula ritual d’expressar l’esperit del blues: despertar, obrir els ulls, veure la realitat davant d’un.
Després del despertar («Woke up this morning»), ve l’aixecar-se, i en alguns casos anar-se’n, perquè la partida és un dels mites centrals del blues: moviment i capacitat d’actuar. Tots els fantasmes tradicionals que apareixen en els textos de blues, el “back door man” (l’home de la porta posterior), la “mighty tight woman” (la dona severa i gran), la “evil gal” (la noia malvada), són conjurats i es diu a l’acció.

Avui continuarem amb el repàs dels principals blues de la historia amb el divuitè lliurament.

Lowell Fulson – Three O’clock Blues
B.B. King – Three O’Clock Blues
Roy Hawkins – The Thrill Is Gone
Walter Davis – Fifth Avenue Blues
Curtis Jones – Bad Avenue Blues
Curtis Jones – Tin Pan Alley
Guitar Slim Green – Alla Blues
Jimmy Wilson – Tin Pan Alley
Ray Agree – Tin Pan Alley
Lightnin’ Hopkins – Tom Moore’s Farm
Smokey Hog – Too Many Drivers
Georgia White – Trouble in Mind
Muddy Waters – Trouble in Mind
Big Bill Broonzy – Trucking Little Woman
Stevie Ray Vaughan – Tin Pn Alley


Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.