Addictes al Blues: Cream, les 12 millors cançons del super grup britànic
L’11 de Juny de 1966, la revista musical britànica Melody Maker portava un sorprenent titular que va enfurir al mític John Mayall: aquest s’acabava d’assabentar que el seu molt benvolgut i famós guitarrista solista, Eric Clapton, havia deixat els Bluesbreakers, sense avisar, i en direcció cap a un recentment format projecte, el qual es feia dir Cream.
Es tractava d’un passatge històric, ja que havia germinat una de les més incontenibles i més originals bandes dels anys 60, és a dir, la integrada per Eric Clapton, Jack Bruce i Ginger Baker. De tal manera, aquest “power trio” va instaurar una virtuosa i torrencial fusió de pop líric, rock psicodèlic i blues blanc. En conseqüència, entre 1966 i 1968, Cream van mostrar la seva titànica capacitat per a rastrejar innovadores sensacions en el panorama musical i per a provocar una elevada alteració del sentit auditiu.
Aquest “super-grup” britànic (el primer que va existir amb aquesta definició), es va alimentar de l’extremada competició entre tres portentosos músics que, en cap concepte, volien ser menys que l’altre quan tocaven junts; encara que allò va fer explotar aviat cap a la seva ruptura.
Recuperarem avui 12 dels seus més clarividents flaixos sonors, centrant-nos sobretot en les cançons que van compondre ells mateixos o amb ajuda dels seus més directes col·laboradors i deixarem a part les riques versions de pur blues que també va teixir aquest triumvirat de llegenda.
