Addictes al Blues: Califòrnia Blues
El blues del Mississippí va donar lloc al blues de Chicago durant la guerra, i el de Texas es va estendre a Califòrnia, on va adoptar un caràcter més orquestral.
Desprès del desastre de Pearl Harbour, els americans es troben sense flota per a fer front als japonesos. La costa oest dels EEUU, des de Califòrnia fins a Seattle, es converteix en un gran taller. Califòrnia, tradicionalment poc poblada i amb una emigració procedent dels països asiàtics, ara enemics, va veure truncat aquest flux de ma d’obra. Com sempre la solució van ser els negres del sud, de Texas, Oklahoma, i l’oest de Louisiana, que esdevingueren el nou proletariat californià.
Fins aquell moment, la musica que s’escoltava als sofisticats “night clubs” de Hollywood, era blues d’ambient, jazz o balades acaramel·lades, melodies per a tots els gustos. Amb l’arribada dels immigrants negres, van emergir dos tipus de blues: El primer circumscrit a Oakland, a la badia de San Francisco, era un blues urbà semblant al de Texas, senzill i sense influencies jazzístiques. El segon, a Los Angeles, era gairebé una reproducció del “jump blues” de Kansas City.
Avui ens endinsarem en aquest estil, el blues californià.
Nat King Cole – Memphis Blues
Roy Milton – R.M. Blues
Charles Brown – Driftin’ Blues
TV Slim – Flatfoot Sam
Albert Collins – Don’t Go Reaching Across My Plate
Guitar Slin Green – Alla Blues
Jimmy Wilson – Tin Pan Alley
Jim Liggins – Pink Champagne
Lowell Fulson – Sinner’s Prayer
Roy Hawkins – The Thrill Is Gone
Johnny Moore – Drifting Blues
Ray Agee – Tin Pan Alley
Al King – My Money Ain’t Long Enough
Gus Jenkins – Eight Ball
Guitar Shorty – Hard Life
Charles Musselwhite – Blues