Arrenca la Festa Major amb un pregó que enalteix els valors de l’olimpisme i amb la mirada posada a l’1O
La commemoració del vint-i-cinquè aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona ha centrat el pregó d’inici de la Festa Major de la Minerva. Joan Forest i el fill de Tomàs Claramunt, dos dels portadors de la torxa olímpica al seu pas per Calella, van subratllat l’empremta que la cita del 92 va deixar al conjunt del país, especialment els valors que li són implícits. La lluita, la perseverança i l’objectiu d’assolir un somni, van ser alguns dels ítems que han marcat el seu discurs, amb referències clares a la situació política que es viu a Catalunya.
Els dos pregoners han entrat a plaça torxa en mà, recordant la participació van tenir en el recorregut que la flama olímpica va fer per tot el territori català, el juny del 1992. Joan Forest com a voluntari i treballador del Comitè Olímpic; Raül Claramunt, emulant el seu pare, l’atleta Tomàs Claramunt, a qui l’Ajuntament de l’alcalde Rey va escollir per representar la ciutat en aquella fita històrica, que els anys li han atorgat encara molta més transcendència.
En el seu torn de pregó, Joan Forest s’ha reafirmat en què els Jocs Olímpics de Barcelona van ser “els millors de la història”. Van servir per projectar Catalunya al món, ha dit, i han deixat una petjada ben visible quant a infraestructures esportives o de comunicació. Forest ha recordat que el somni de la Barcelona del 92 va ser realitat gràcies a l’esforç de molts durant molts anys i ho ha lligat al procés d’emancipació nacional que marca l’agenda social i política del moment.
“Recordo com si fos ara veure tots els vorals de la carretera plens de gent animant i donant suport als portadors de la torxa. I ho recordaré sempre perquè durant tot el recorregut, no només a Calella on tothom va sortir al carrer, perquè a tots els pobles de Catalunya es van fer seu el projecte olímpic (…) Aquell somni fet realitat el 92 gràcies a l’esforç de molta gent es pot repetir l’1 d’octubre, perquè moltes persones han estat treballant molt i durant molt temps per fer aquest país millor i lliure. Per això, cal que el proper 1 d’octubre anem a votar i esperem que el somni s’acompleixi”.
Excusant la impossibilitat del seu pare de respondre a la invitació de ser el pregoner de la Festa Major ‘olímpica’, Raül Claramunt ha dit d’ell que és un “enamorat de l’atletisme” i especialment dels Jocs. Claramunt ha fet èmfasi en el que significa el projecte olímpic quant a promoció de l’esport i dels seus valors, que ha detallat i ha vinculat a la pau. També el referèndum ha sortit a col·lació del seu pregó, d’una manera clara, repetint en diverses ocasions la paraula ‘sí’.
“Ell [Tomàs Claramunt] sempre diu que els Jocs Olímpics són la Festa Major del món i que quan se celebren tothom està de festa. M’ha dit que us recordi els valors de l’esport: la lluita, la perseverança i la constància; i els valors de l’olimpisme: la salut, l’equilibri del cos, el joc net, l’honestedat i la justícia, el respecte pels altres, la multiculturalitat, la no discriminació per raça, sexe, religió; l’esperit de superació i la pau. Aquests valors ens haurien de guiar ara, més que mai, a les nostres vides (…) Un gran entrenador de futbol americà deia: ‘Els guanyadors mai es rendeixen, i els que es rendeixen mai guanyen’. Avui també ens ho podem aplicar (…) La candidatura de Barcelona es va aconseguir a la quarta, van passar quaranta anys des de la primera candidatura fins el 92. 72 anys en què molta gent va lluitar i no va defallir, a molts els van dir que no podien i van topar-se amb un mur, però al final el ‘no’ es va convertir en un ‘sí’, i el ‘sí’ va guanyar”.
Després dels balls de la Colla de Geganters i Grallers de Calella, primer el de la Llopa i després el solemne dels gegants Quirze i Minerva, la plaça ha brindat per l’inici de la Festa Major.
L’alcaldessa de Calella ha pres llavors la paraula per explicar el perquè de dedicar el pregó de Festa Major a la commemoració dels Jocs Olímpics del 92. Montserrat Candini també li ha donat una connotació política al seu missatge, celebrant la posada en llibertat dels detinguts per la preparació del referèndum d’independència.
“Creiem que fèiem història, vam fer-ne, i ho havíem d’homenatjar. L’esport s’ha instal.lat clarament a Calella, amb tots els valors que representa: la lluita, la constància, aixecar-se i tornar a començar. Tenim un ADN com a ciutat amb moltes manifestacions esportives, amb molts clubs i disciplines, i ens sentim orgullosos que aquesta estructura de ciutat vingui marcada per aquests valors (…) Són dies molt difícils, però avui estic molt contenta perquè puc dir que finalment han alliberat els que estaven ‘empresonats’ (…) El ‘sí’ vol dir el ‘sí’ a la bondat, a mantenir l’esperit col·lectiu i de convivència, de bona gent que volem un món millor. Visca Calella i visca Catalunya!”.
Los Manolos han estat el millor punt i final a l’acte inaugural de Festa Major. El grup que va posar la banda sonora a la cerimònia de clausura dels Jocs de Barcelona han fet cantar i ballar tota la plaça amb la seva característica rumba catalana. All my loving, El meu avi entonat pel públic, i Amics per sempre han sonat en l’inici de la primera nit de Barraques, on ells també actuen.
