Agàpit Borràs: “Les reserves alimentàries són com tenir el rebost arran de casa”
Amics del Patrimoni Històric de Calella va convidar l’arquitecte i artista mataroní Agàpit Borràs, que és president de l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme, al seu cicle de conferències per parlar de les reserves alimentàries i el seu encaix a Calella, en concret, a la zona del Torrent del Raig, un espai que ara centra tota l’atenció de les entitats mediambientals vinculades a la preservació del territori davant la possibilitat que s’hi construeixi un nou enllaç amb la C-32. Avui ha passat pel programa LA CIUTAT, on ha explicat la funció que tenen avui en dia i la que tindran en un futur marcar per l’emergència climàtica.
Agàpit Borràs defensa la preservació de les zones agrícoles que es conserven al Maresme en termes de beneficis mediambientals i també econòmics. En una entrevista a LA CIUTAT, ha assenyalat que el cas del Torrent del Raig és un exemple més dels molts que hi ha a la comarca, i demana la conscienciació i sensibilització de tots els estaments de la societat per conservar-los, ara més que mai, per l’actual context d’emergència climàtica.
És tenir el rebost arran de casa, tenir els productes arran de casa. Ara mateix, el 80% del que mengem ve de fora. Penso que en un territori com el Maresme, al costat de la Serralada de Marina i amb rieres i correguts d’aigua, val la pena plantejar-ho. Calella no és un cas aïllat, passa el mateix a Alella, on estem lluitant per protegir la zona de la Miralda dels pisos que hi volen construir, però també hi ha els casos de les Cinc Sènies de Mataró, Canet de Mar o Santa Susanna.
Borràs ha titllat de “bestiesa” la proposta per obrir un nou enllaç amb la C-32 que passi pel Torrent del Raig, afectant les terres de conreu que s’hi conserven – les úniques que hi ha a Calella – i acabant amb la seva riquesa natural i paisatgística. Apel·la al sentit comú de les institucions públiques perquè es facin fortes davant el “poder” que – segons assegura – tenen els grups immobiliaris que les omplen de formigó i totxo.
Els ajuntaments que hi ha al Maresme o Catalunya, o arreu de l’Estat, tenen un nivell cultural suficient per entendre-ho perfectament, però el poder dels grups immobiliaris és molt fort i les ciutats sempre han estat les seves reserves per construir. Penso que hi hem de posar límits (…) L’experiència del nord d’Europa ens hauria de servir per copiar exemples de Noruega o Suècia, on la concepció de la propietat no és tan individual com social.
Agàpit Borràs emplaça a les alcaldies del Maresme a fer un treball conjunt de reflexió sobre el futur del territori, valorant el paper de la pagesia i posant fre a l’especulació urbanística.
