Adeu a les mascaretes després de més de 700 dies sense veure’ns les cares
Gairebé dos anys després que s’imposés la obligatorietat de la mascareta en exteriors i interiors per protegir-nos del contagi, avui s’ha aixecat la mesura. El BOE publica el decret del Consell de Ministres que permet alliberar-nos del tapaboques en espais interiors; a Catalunya seguint l’estela dels centres educatius on va deixar de ser obligatòria ahir, en tornar de les vacances de Setmana Santa. Ja no caldrà portar-la en gimnasos, restaurants, ni per entrar al súper o la perruqueria. Però hi haurà unes quantes excepcions.
Les mascaretes seran necessàries per entrar en centres, serveis i establiments sanitaris i sociosanitaris, com hospitals, residències geriàtriques i farmàcies, tant pels treballadors com per als visitants. En canvi, els pacients ingressats o usuaris, no.
Per al conjunt de la població, s’hauran de portar al transport públic –tren, metro, ferrocarril, autobusos i avions–, excepte a les andanes i estacions. En el cas d’espais tancats de vaixells on no es pugui mantenir la distància d’1,5 metres.
A la feina, cada empresa decideix què passa dins del centre de treball.
Els experts recomanen portar-la si notem símptomes de la Covid, per precaució, així com si ens trobem en un espai amb molta gent o amb poca distància interpersonal. També en el cas de persones vulnerables: immunodeprimides, majors de 65 anys, malalts amb patologies de risc o embarassades.
Què és la síndrome de la cara buida?
La retirada de la mascareta no és una bona notícia per a tothom. Així ho ha posat de relleu el col·lectiu de psicòlegs, que adverteixen que el descobriment de la cara pot generar nivells d’estrès i d’angoixa en persones que s’han sentit menys exposades a la crítica o a la burla durant el temps de pandèmia. Es denomina la síndrome de la cara buida i afecta principalment al col·lectiu juvenil.
Josep Basart és el terapeuta del centre psicopedagògic Cepiam.
Per alguna característica física, sobretot de la pell, s’han sentit a gust amb la cara tapada, els anava bé. També hi ha casos en què l’autoestima ha pujat en determinats nois i noies. A més, tenia un component d’igualitat.
Davant d’aquests casos, s’aconsella respectar la decisió individual de mantenir la mascareta posada, no pressionar la persona, i fer un treball d’acompanyament perquè visquin el procés d’una manera més natural.
La línia que se segueix és la de no obligar. Que no se’n faci una batalla, perquè és absolutament innecessari. El problema pot venir amb els companys (…) Cal respectar la decisió individual de tothom.
Els experts aconsellen afrontar la síndrome de la cara buida iniciant un procés progressiu que impliqui treure la mascareta durant algunes estones i començant per grups petits d’interacció social, i anar avançant de mica en mica.
Podeu recuperar l’entrevista a continuació:
