A Calella hi ha 52 cobertes d’edificis amb fibrociment
La Generalitat de Catalunya ha publicat un mapa interactiu que permet localitzar totes les cobertes amb fibrociment que hi ha al país, són 122.460 en total. S’ha elaborat a partir d’imatges aèries tractades amb intel·ligència artificial i sota la supervisió de tècnics experts. A Calella se n’han detectat 52: n’hi ha en unes grans galeries comercials del carrer Església o en uns magatzems de construcció i de distribució de productes per l’hostaleria, a la part alta de la Riera Capaspre.
A Calella hi ha 52 cobertes de fibrociment repartides per diferents edificacions del nucli urbà, urbanitzacions i zones aïllades. Així es mostra en el nou visor que ha publicat la Generalitat de Catalunya en el marc de l’estratègia nacional per a l’erradicació de l’amiant que s’ha de desplegar fins el 2032.
Són les taques de color verd que apareixen al topogràfic de l’interactiu que ha desenvolupat l’Institut Cartogràfic de Catalunya a partir d’imatges aèries que posteriorment s’han tractat amb intel·ligència artificial. Podeu accedir-hi clicant sobre la imatge.
A Catalunya s’ha detectat la presència de 122.460 cobertes de fibrociment a pràcticament totes les localitats del país. De fet, segons aquestes dades, només n’hi ha dues que no conviuen amb aquest problema, i una d’elles és al Maresme: Caldes d’Estrac.
L’ús del fibrociment en la construcció va ser molt habitual entre les dècades dels 70 i principis del 90 del segle passat, perquè era un material molt barat i a la vegada resistent, i permetia fer bons aïllaments. Per això s’utilitzava en teulades, dipòsits o baixants. En la major part dels casos contenia amiant, un material que s’ha provat perillós per a la salut i ara està prohibit. Si les estructures es deterioren, s’alliberen unes petites partícules que inhalades poden provocar diferents tipus de càncer.
Es calcula que més del 85% hauran superat la seva vida útil l’any 2030 i constituiran un problema de salut pública, laboral i mediambiental. És per això, que des de la Generalitat de Catalunya s’han impulsat plans i estratègies nacionals per a la seva erradicació, d’acord també amb els objectius que fixa la Unió Europea.
