La façana modernista d’Església anirà a terra
L’enderroc de la façana modernista de la casa del número 81 d’Església ja té data. Segons ha pogut saber Ràdio Calella TV, s’executarà aquest dimarts després que hagin fracassat els intents que s’han fet des de l’àmbit municipal per convèncer la propietat perquè desistís de la seva intenció inicial de tirar-la a terra i finalment es pogués conservar, atenent al valor històric i cultural dels elements arquitectònics que hi ha a la paret i a les balconades. Aquest matí, els operaris de la constructora que estan duent a terme els treballs preparaven la bastida que protegirà el carrer de l’enderroc.
Amics del Patrimoni Històric ha reaccionat a la notícia de l’enderroc, que es farà demà dimarts. L’entitat va ser la primera en donar el crit d’alerta per la pèrdua patrimonial que significarà que es tiri a terra la façana, tenint en compte el valor apuntat en l’estudi que van encarregar i que desglossava cadascun dels elements d’interés artístic. El seu president, Xavier Gamell, ho ha titllat de “desgràcia” i ha dit que Calella ha d’aprendre la lliçó d’aquesta situació perquè “no torni a passar mai més”.
No s’ha aconseguit perquè la casa no estava protegida, aquesta és la clau. I no estava protegida per una deixadesa de fa 17 anys. El que en volem treure de positiu d’aquesta desgràcia, perquè Calella ha perdut més patrimoni, és que no torni a passa més. Després de la Torre dels Anglesos i ara la façana, no pot passar més. S’ha de protegir tot el que sigui susceptible de ser protegit.
Gamell ha posat de relleu els esforços que han fet els partits polítics per intentar convèncer la propietat, que demanava garanties de compensacions econòmiques per la via d’ajuts o subvencions per tal de mantenir la façana en peu. Amics del Patrimoni Històric també va mantenir-hi converses exposant la importància de conservar-la. Ara ho donen totalment per perdut i – diu Gamell – per això desisteixen de fer cap mobilització ni acció, com havien anunciat inicialment.
És una batalla perduda perquè la determinació és molt clara. Si hi hagués un bri d’esperança de canviar les coses, no tindriem cap dubte de tirar-ho endavant, però no hi és.
Segons l’estudi encarregat per Amics del Patrimoni Històric, la finca en qüestió data de principis del segle XX. Consta d’una planta baixa, on hi funcionava un negoci de tatuatges, i dues plantes alçades. La façana té una rica decoració escultòrica amb motius florals de color verd i ocre, fets amb pedra artificial i rajoles. Una estètica característica de les edificacions que encarregava la petita burgesia local de l’època. Al balcó del primer pis, hi destaca la barana de ferro torçat mecànicament i planxa retallada. Aquestes rajoles es van fabricar als forns Sebastià Ribó de Barcelona, del qui va ser col·laborador habitual dels arquitectes Antoni Gaudí i Jeroni Granell.
Tenia entès que la propietat havia cedit l’edifici a l’Ajuntament, i que en ell és volia instalar-hi un Centre Cívic. Que ha passat amb aquest acord que van anunciar?