Després de més de quaranta anys, les llúdrigues tornen a la Tordera
Les imatges enregistrades mitjançant fotoparanys del projecte de seguiment que la Fundació Rivus i la Fundació Zoo de Barcelona estan fent a la Tordera, han confirmat que la llúdriga torna a ser present al riu després de més de quaranta anys.
Una espècie que ha viscut a la zona al llarg de la història, i que a partir dels anys 80 va pràcticament desaparèixer per accions relacionades directament amb l’activitat humana: la contaminació, la caça i la destrucció de l’hàbitat.
Arnau Tolrà és investigador en ecologia fluvial, expert en llúdrigues.
Sobretot la contaminació de les aigües que va fer desaparèixer tota la comunitat de peixos, crancs i amfibis. Els va deixar en una situació molt precària i per tant la llúdriga no trobava aliment. I després, que era perseguida. En les poques zones on encara hi quedaven peixos, els pescadors es pensaven que la llúdriga era la culpable de la seva desaparició; hi havien fins i tot campanyes de eradicació. Ara és veritat que hi han altres factors que hem de tenir en compte per la llúdriga, com són la conservació de l’habitat, que la llera tingui una estructura adequada, i que no hi hagi molta gent al riu. Son factors que ara prenen protagonisme.
La llúdriga és un animal depredador i semiaquàtic de la família dels mustèlids, que passa la major part del seu període d’activitat dins l’aigua, i que s’alimenta bàsicament de carpes, truites o barbs, si bé també menja crancs, amfibis i serps d’aigua. Unes espècies que, gràcies a la millora de la qualitat de l’aigua, s’han tornat a reproduir.
La contaminació ha baixat molt i ara ja tenim uns nivells que ja no afecten a la majoria de la fauna, per tant la contaminació a la Tordera ja no és un factor restrictiu ni per la llúdriga ni pels peixos autòctons, ni per la majoria d’amfibis. La contaminació és un objectiu superat. Ha permès el restabliment d’espècies autòctones com el barb de muntanya o la bagra catalana, que a la Tordera tenen densitats bastant elevades en comparació a altres rius. El cranc vermell americà també és important per la llúdriga, i els amfibis i la granota verda, suposen una part important de la dieta.
Després del temporal Glòria
El temporal Glòria, que a finals del mes de gener de l’any 2020 va devastar bona part del nostre país, va tenir conseqüències molt positives pel riu Tordera produint millores en l’hàbitat, on el cabal de l’aigua es va mantenir molt més del que és habitual. El temps dirà si la presència de la llúdriga a la part més baixa del riu és un fet puntual o seguirà així.
En el conjunt del riu el Glòria va produir millores en l’hàbitat, el va eixamplar, i va ser un any on l’aigua es va mantenir molt més temps del que és habitual en els últims anys. Això ha pogut influenciar que s’hagi establert per primera vegada en aquesta zona. S’haurà de veure si és un fet puntual o segueix així.
Les llúdrigues no son fàcils de veure, però en el cas d’avistament, cal respectar la distància, gaudir-la des de lluny i sobretot no cridar. I si portem un gos, mantenir-lo lligat i que no intervingui en el seu hàbitat. Al conjunt de la conca de la Tordera actualment hi ha unes 25 llúdrigues, de les quals tres són femelles reproductores. A la baixa Tordera se n’ha vist una.
