Els Centres Especials de Treball demanen un pla de xoc per garantir la seva activitat continuïtat
La Crisi de la Covid ha copejat amb força l’economia diferents sectors i s’ha acarnissat amb els més vulnerables. És el cas dels Centres Especials de Treball, que ocupen persones amb discapacitat intel·lectual o problemes de salut mental. Un sector que ja afrontava el 2020 en una situació de greu fragilitat i que la pandèmia només ha fet que agreujar. De fet, des de DINCAT, principal representant de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, alerten que 3 de 4 Centres Especials de Treball han tancat el 2020 amb pèrdues, una situació que posa en perill la seva continuïtat. A l’Alt Maresme, el Taller Horitzó, de la Fundació Marpi, que continua treballant però amb importants dificultats econòmiques després d’haver aplicat un ERTO al 27% de la seva plantilla.
A principis d’abril de l’any passat la Fundació Marpi aplicava un ERTO parcial 32 dels seus 90 treballadors, una mesura que la direcció es va veure obligada a prendre per garantir la continuïtat de la seva activitat. Avui dia només queden 7 persones a l’ERTO, són aquelles que principalment donaven servei de bar al Centre Cultural i Recreatiu de Pineda. El president de la Fundació, Joaquim Burjons, ha explicat que durant l’any 2020 han perdut un 6% de facturació, una xifra que podria haver estat molt superior si no haguessin guanyat el contracte de la neteja de la platja de Pineda o l’Ajuntament de Calella no els hagués prorrogat el contracte de manteniment de la via pública.
La facturació del Centre Especial de Treball la facturació ha estat inferior a l’esperada. Però en treballar amb el sector públic, en tenir ajuntaments compromesos com el de Calella i Pineda, ens hem pogut salvar una mica. Hem perdut un 6% de facturació respecte a l’any anterior. Hem pogut aixoplugar pèrdues gràcies al fet que hem guanyat el concurs per la neteja de la Platja de Pineda i a Calella ens han prorrogat el contracte.
La situació de la Fundació Marpi, però dista molt de la situació que pateixen moltes altres fundacions que també tenen Centres Especials de Treball (CETs). Segons Dincat, el 77,6% del CETs tanquen l’any econòmic per sota de la previsió que feien al gener de l’any passat i tres de cada quatre l’han tancat amb pèrdues. Unes xifres devastadores que asseguren que només agreujaran la situació d’infrafinançament que pateixen les entitats sense ànim de lucre. En aquest sentit, des del sector s’urgeix a l’administració per aprovar un pla de xoc que contempli un increment de la subvenció del Salari Mínim Interprofessional fins al 75%. Una mesura que garantiria la viabilitat econòmica dels CETs. Carles Campuzano és el president de Dincat.
Anem reclamant als governs, tant català com espanyol, la posada en marxa d’un pla de xoc per garantir la viabilitat econòmica d’aquests CETs i dels llocs de treball. Penseu que aquest any hem vist reduir-se els llocs de treball en empreses privades en un 50%. Aquest col·lectiu en un context de desocupació com el que vivim són els més afectats.
Segons dades de DINCAT, durant l’any 2018, els 205 CETs de Catalunya, facilitaven l’ocupació a 16.333 persones amb discapacitat, de les quals 9.500 eren persones amb un trastorn de salut mental o amb discapacitat intel·lectual, els dos grups de població que de manera estructural registren taxes més baixes d’ocupació.
