Daniel Rangil: “Calella ha canviat molt, potser massa”
L’Editorial Efadós ha presentat “Calella despareguda” del calellenc Daniel Rangil. Un llibre que recopila imatges de la ciutat, els seus paisatges i la seva gent, des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX. Són 177 fotografies obtingudes de fons privats i dels arxius municipal i nacional, entre d’altres, que permeten veure quina ha estat l’evolució de Calella en aquest temps.
En una entrevista al programa La Ciutat, Rangil ha explicat que va fer una primera recopilació de 3.000 fotografies i que d’aquestes en va seleccionar només 177. La més antiga, de l’any 1888, és d’un pagès calellenc, amb barretina, faixa i espardenyes; i la més nova, de la dècada dels anys 60, al segle XX.
El criteri que ha seguit per triar-les ha estat mostrar l’evolució de Calella a partir de la seva gent, la ciutat i els paisatges.
Recollir una mica de tot, no només carrers i patrimoni arquitectònic sinó també les activitats i el municipi en la seva totalitat: hi ha imatges del front marítim, la trama urbana i la muntanya. He agafat una mica de tot plegat.
L’escriptor calellenc reconeix que Calella desapareguda posa en evidència la necessitat de preservar el patrimoni arquitectònic i paisatgístic perquè les ciutats tinguin personalitat.
Ha canviat molt, potser massa. Potser hauríem d’aprendre dels francesos a preservar el paisatge urbà. Allà es porta molt mantenir les façanes de les cases i per dins les adequen. D’aquesta manera aconsegueixes tenir paisatges urbans amb personalitat.
Calella despareguda va sortir poc abans de Sant Jordi, en ple confinament, i es pot trobar a totes les llibreries al preu de 22 euros.
