Calella, una destinació turística intel·ligent que pensa en visitants i autòctons

El responsable del projecte local de destinació turística intel·ligent, Ferran Muñoz, tècnic de l’Àrea de Turisme, va explicar quina és la definició de destinació turística intel·ligent que marca el full de ruta que s’està seguint des del 2016, quan es va iniciar el projecte.

Un territori accessible per a tothom, que fa ús de la innovació de la tecnologia, garanteix el desenvolupament sostenible en les dimensions econòmica, mediambiental i sociocultural; per millorar l’experiència del turisme i la qualitat de vida dels ciutadans (…) El principi que ha regit aquest treball és que difícilment l’experiència del turisme podrà ser satisfactòria si la qualitat de vida dels calellencs no ho és.

Per al desenvolupament del projecte de Calella com a destinació turística intel·ligent, l’Àrea de Turisme compta amb el suport de la consultora especialitzada Vivential Value. El seu responsable, Rafael González, va explicar ahir que la primera fase del projecte s’ha centrat en processar l’opinió del turista que ens visita com a potencial prescriptor de la destinació local. I que ara el focus s’ha dirigit a posar en marxa procediments interns que reforcin el posicionament. El consultor de Vivential Value explicava algunes de les 54 accions que s’han dut a terme en aquesta direcció.

Aquí està convidada l’app Calella a Punt, perquè donar un bon servei al ciutadà també ho acabarà sent per al turista; o l’Aparcare i també el punt de recàrrega de cotxes elèctrics perquè si juguem a la lliga de destinacions sostenibles, necessàriament una qüestió de mobilitat la passem a l’equació de l’experiència turística. I amb aquest mapa, vam identificar que Calella ja està exercint de destinació turística intel·ligent.

El posicionament dels partits polítics amb representació a l’Ajuntament de Calella

Per a Ciutadans, l’aplicació de les noves tecnologies al servei del turisme és una prioritat per al desenvolupament econòmic i social de Calella. I en aquest sentit, Guillermo Gomis afirmava que el seu grup voldria desplegar-la a moltes altres àmbits de la vida quotidiana per no perdre el tren de la innovació.

Jo també ho traslladaria a moltes altres coses: els fanals intel·ligents que detecten el pas de vehicles, que ajudaria a la sostenibilitat, contenidors intel·ligents, també s’està treballant en bústies que avisen quan el carter et deixa una carta. Fa deu anys ens hi referíem com el futur, però ara ja és el present i ens hi hem d’adaptar.

Xavier Nogués, de la CUP, va defensar que el model de ciutat intel·ligent ha d’estar sempre al servei de les persones, situar-les al centre, i no convertir-se en una llosa difícil de gestionar. En aquest sentit, apuntava algunes de les línies d’aplicació.

Orientar l’”smart city” a la millora de l’eficiència energètica d’habitatges i edificis municipals, apostar per aplicar energies renovables i mobilitat sostenible, garantir una correcta canalització i aprofitament d’aigues o enfocar l’urbanisme perquè doni suport a col·lectius vulnerables.

Des del PSC, el portaveu Josep Torres va assegurar que, en termes d’innovació tecnològica, Calella està en el bon camí. Coincidia en què el consistori ha de garantir que doni resposta a riscos derivats del desenvolupament com poden ser l’escassetat energètica o l’emissió de gasos contaminants.

Les ciutats intel·ligents han d’estar al servei de les persones i han de donar solucions. Ara parlem de turisme per prendre les millors decisions i avançar-nos als problemes, i ha d’estar vinculada a un dels principals problemes del moment: la sostenibilitat. Hem de continuar treballant en aquesta direcció.

Des de Calella en Comú, el portaveu Sebastián Tejada se sumava a les veus que defensaven que una bona estratègia d’innovació tecnològica ha d’anar dirigida a millorar la qualitat de vida. I reclamava una conjura de tots per tirar endavant un Pla director turístic que, dotat dels recursos necessaris, tant econòmics com de personal, reverteixi una oferta local que va dir és millorable.

El Pla director ha de tenir un lideratge clar en l’alcaldia, un consens polític, que no s’ha buscat, i un consens ampli amb l’empresariat, treballadors i entitats locals (…) Ha d’estar gestionat des d’una estructura de personal i financera d’una manera estable, no pot estar lligat a subvencions o a personal a temps parcial a l’Ajuntament.

ERC també es va afegir a la petició d’elaborar un Pla director que fixi el full de ruta a seguir, amb l’objectiu que Calella faci una gestió sostenible de l’activitat turística: econòmica i ambiental. Xavier Ponsdomènech refermava l’aposta decidida dels republicans per una ciutat intel·ligent.

El Pla director s’ha de treballar de forma conjunt entre tots les forces polítiques per tenir una potent smart city. Des d’ERC creiem que ha de contemplar la visió compartida de sentiment de pertinença, millorar la satisfacció dels ciutadans i dels visitatns, i propiciar un creixement sostenible i integrador.

L’alcaldessa de Calella i responsable d’Economia Local, Montserrat Candini, va recordar la iniciativa del seu govern d’impulsar el projecte d’smart city i les accions que s’han realitzat per reforçar-ne el posicionament. En resposta a Tejada, que reclama més dotació econòmica per al projecte, Candini va llançar-li aquest dard.

Ens encantaria poder tenir tots els recursos i totes les eines que encara no hi són. I no vol dir que totes les que hi ha, les tinguem, perquè hi ha un problema de recursos. En tot cas, com que ara al Govern de Madrid també hi ha els comuns, estic segura que el senyor Tejada ens ajudarà a aconseguir moltss diners per avançar. I em consta que el senyor Torres ja té tot un seguit de trobades amb ministres per ajudar-nos.

Els flasques de l’Audiència Pública

La intervenció inicial del regidor de CeC reclamant més recursos per al projecte de DTI va desencadenar un seguit de retrets entre els polítics que van intervenir ahir a l’Audiència Pública. La discussió va acabar amb Pedro Sánchez de protagonista.