L’exconsellera Meritxell Borràs explica la seva experiència a la presó
L’exconsellera Meritxell Borràs ha presentat el seu llibre “34 dies de tardor i 1 de primavera”, un diari personal que va escriure a la presó d’Alcalà-Meco. En ell, explica les converses que hagués tingut amb la seva gent més propera, sense filtres, assegura. Per això, va dubtar de fer-ho públic.
Ho ha explicat Meritxell Borràs en una entrevista a Ràdio Calella TV.
Jo sóc una persona molt comunicativa i el fet de no poder parlar, perquè a la presó no pots parlar per telèfon pràcticament i molt menys presencialment. Jo necessitava explicar-me, necessitava aclarir les meves idees, posar-les en ordre, i la millor manera que vaig trobar va ser fent un diari. Per tant, aquest diari acaba sent allò que jo hagués parlat amb les meves germanes, amb la meva parella, amb els meus fills… i sense filtres i per això em feia molta angúnia el fet de publicar-lo.
Va ser un amic seu qui la va encoratjar a publicar el llibre per donar a conèixer la seva experiència a la presó.
34 dies són els que va passar tancada a la presó. El dia de primavera és el dia que es va casar, una decisió precipitada per poder veure a la seva parella sense un vidre al mig.
És el dia que em vaig casar, perquè a la presó, efectivament, em van demanar per casar-me perquè la presó només deixa entrar als que són familiars. I, per tant, jo amb la meva parella, com que no estàvem casats, ens trobàvem que ell no podia traspassar aquell vidre maleït a diferència que si que ho podien fer els meus fills o les meves germanes. I això va portar a casar-nos. Estava en el futur, però no fer-ho en aquell moment.
Borràs ha admès que per qui més va patir mentre era a Alcalà-Meco eren els seus fills. Ara està en llibertat provisional a l’espera de judici, acusada dels delictes de malversació i desobediència, però convençuda que no ha comès cap il·legalitat.
Anirem a Madrid, hi ha un judici, i l’afrontarem explicant-nos i fent saber el que creiem, que és que no hi ha hagut una rebel·lió, no hi ha hagut sedició ni tampoc malversació de fons públics i això és el que explicarem i, per tant, ho defensarem.
L’alcaldessa, Montserrat Candini, va ser l’encarregada de presentar l’acte. Les dues polítiques del PDeCAT van compartir hemicicle al Parlament de Catalunya, a més de tenir una relació personal.
La Meritxell la conec de fa molts anys. Ella és un pèl més jove que jo, però som d’una generació on el paper de la dona a la política també costava molt. I, per tant, la seva fermesa, el seu rigor intel·lectual, la seva capacitat de lluita, per això va fer aflorar d’una manera clara com una personalitat política molt forta. I d’aquí la seva trajectòria. Personalment, és una persona molt sensible, molt sentida, molt humana, amiga dels seus amics, té molt bona memòria i com ha pogut demostrar malauradament en aquesta experiència, una persona valenta que ha encaixat la presó i que seguirà lluitant com ha lluitat sempre per la llibertat del país i ara, a més a més, perquè els seus amics, que són els meus amics, puguin sortir de la presó.
Candini va enviar una carta perfumada amb farigola a l’exconsellera quan es trobava a Alcalà-Meco. Una anècdota que l’alcaldessa ha compartit també amb els assistents a la presentació del llibre.
Jo ja li vaig escriure les cartes, perquè com que van ser 34 dies ja no vaig tenir temps, per sort, d’anar-la a veure. Però un funcionari de presons em va dir un dia que quan enviés una carta a un pres, posés una planta aromàtica. Perquè les olors es mantenen i sempre l’ajudarà a transmetre aquell missatge que tu has volgut traslladar. I li vaig posar una planta concreta, crec que era farigola, i recordo que quan va respondre la carta em va dir ‘cada dia oloro la farigola’ i em va fer molta il·lusió.
L’acte va comptar també amb la participació de l’advocat Jordi Salbanyà.
A continuació podeu recuperar l’entrevista íntegra a l’exconsellera Meritxell Borràs.