Calella recorda a les víctimes del bombardeig franquista del 1938
Les tres persones que van morir a causa de les bombes que va llençar l’aviació italiana sobre Calella a les acaballes de la Guerra Civil, així com les persones que van resultar ferides, han estat reconegudes 80 anys després de l’atac. Les famílies de les víctimes han organitzat un emotiu acte en el que s’han llegit testimonis dels supervivents, s’han recordat els fets a través del diari que va escriure la bibliotecària de l’època i s’ha inaugurat un monòlit commemoratiu.
Les víctimes i els seus familiars han estat els protagonistes de l’esdeveniment, en el que s’ha alçat la veu contra la brutalitat d’un atac contra la població civil que va commocionar Calella el 24 de novembre de 1938. Per recordar a les persones que van perdre la vida, s’ha instal·lat un monòlit al carrer Riera, al centre d’on van caure les tres bombes. Els seus familiars van homenatjar-los durant l’acte de descoberta del monòlit que va tenir lloc ahir al migdia. Escoltem Jaume Font i Ivette Duch. Ell, nét de Martí Barceló, que va morir per l’impacte d’una de les quatre bombes que van caure sobre Calella. També hi va perdre la vida el seu fill Llorens.
Tot plegat, el xoc del bombardeig el van viure com si el món els caigués al damunt i creant-los un trauma emocional que va perdurar tota la vida. Sempre van agrair la gran solidaritat veïnal i el valor d’acollir-les d’immediat. Sense cap pertinença, van acabar vivint a la barraca de la vinya.
La tercera víctima del bombardeig aeri de la Guerra Civil a Calella va ser Rosario Vivancos. Mare de família que, procedent de Burgos, va arribar a Calella i va establir-se en una casa del carrer Colom. També va ser una de les afectades pel bombardeig. A ella li van prendre la vida i a la família se’ls van trucar les esperances de futur. Així ho recordava ahir la seva besnéta, Ivette Duch.
El dia del bombardeig, la Rosario es va llevar ben d’hora i estava feinejant a l’eixida quan li va caure una de les bombes, agafant-la de ple. El seu marit i fill encara dormien, i creiem que els va caure la runa però sense patir ferides greus. La meva avia, la Teresa, que llavors tenia 14 anys, es va salvar perquè havia anat a dormir a casa d’una amiga. Si hagués estat a casa també hauria mort. Explicava que el seu llit, amb el capçal de ferro, va quedar destrossat. La casa va quedar inhabitable i van anar al carrer Amadeu, a una casa que els van deixar.
El seu testimoni va impressionar durant l’acte de commemoració i d’homenatge a les víctimes del bombardeig, ara que se’n compleix el 80è aniversari.
També vam recollir els testimonis de la Valentina Feliu, en Domènec Codina i en Pere Codina.
Davant el brutal bombardeig de Calella ens convé expressar un doble rebuig i un doble desig: el nostre ferm rebuig a la guerra i el feixisme, que no havia mort mai i ara es desvetlla de nou; el desig de pau i justícia. Pera aturar la guerra i el feixisme, per avançar en una pau justat, ens cal més que mai l’exercici de la memòria. Us felicito per la iniciativa i expresso de nou el meu reconeixement a les víctimes i als seus familiars. No passaran!
En la mateixa línia es van expressar la directora general de Memòria Històrica de la Generalitat de Catalunya, Carme Garcia, i l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, que va afegir-se al crit de ‘no passaran’.
Candini va indicar que el nou monòlit serà l’emblema de la reivindicació democràtica i la lluita per la llibertat del poble de Calella.
Aquest monòlit vol retre homenatge a tant patiment, ala democràcia, als valors de la defensa de la llibertat, també la d’expressió que ara està en qüestió. En el monòlit hi podreu veure els vostres familiars, i ara hi posarem un clavell que serà la llavor de la nostra memòria.
Des del Memorial Democràtic, la seva directora general va explicar quines són les accions que des de la Generalitat de Catalunya s’estan duent a terme per trencar amb el que va definir com la desmemòria institucionalitzada durant els 40 anys de democràcia.
Són molts anys de silenci. Molts anys. I això és el que estem fent des de la Generalitat de Catalunya, no ara, portem 18 anys. Vam ser de les comunitats que vam començar abans, i n’hem d’estar orgullosos. Ara, possiblement som de les més avançades en la responsabilitat pública en una de les principals assignatures pendents, que és l’obertura de fosses.
Durant l’acte, el poeta local Josep Miracle va recitar la composició “Rossinyol”, escrita justament per recordar la tragèdia d’ara fa 80 anys.
A continuació podeu recuperar l’acte d’homenatge, on els assistents també han participat completant una senyera de clavells.
