L’AVAH ofereix una conferència sobre el dol adreçada a familiars de persones amb Alzheimer i altres demències
La Sala de Juntes de l’Hospital Sant Jaume de Calella acull aquesta tarda una xerrada per a familiars de persones amb Alzheimer i altres demències, sota el títol «El dol: concepte i les seves etapes». La farà Lorena Grau, neuropsicologia de l’Associació de Voluntaris i Amics de l’Hospital de la nostra ciutat.
Ser cuidador d’una persona amb una malaltia d’aquestes característiques suposa un malestar emocional molt important que afecta diferents àmbits de la vida de l’individu. És el que es coneix com a procés de dol.
Els processos de dol no només s’engloben en el tema de la mort, és una pèrdua en general. Quan s’inicia una demència hi ha un canvi de rol, canvi de la situació, la persona ja no és la mateixa i per això ens hem d’adaptar a aquesta nova situació, per tant, és un procés de dol. Es abandonar la situació anterior, la relació que es tenia amb la persona i adaptar-se . Això produeix les etapes del dol.
Les dades aportades pels estudis presentats durant els darrers vint anys mostren nivells alts d’ansietat, estrès, depressió i problemes a la salut en general. La difícil gestió de la situació i l’afrontament de la malaltia suposen un repte dolorós que sovint porta a l’automedicació de fàrmacs i a la demanda d’ajuda psicològica.
El que pretenem des de l’associació es que tots els familiars que tinguin al seu càrrec una persona amb demència, puguin ser acompanyats al llarg de tot el procés, de totes les etapes de la malaltia. I ho fem a través d’acompanyament psicològic individual o mitjançant els grups d’ajuda terapèutica que fem els dijous. Els donem estratègies en temes relacionats amb la malaltia o amb coses que els puguin servir en la gestió emocional. Jo ho enfoco molt en el tema de la gestió de les emocions. Intentar transformar els pensament negatius en alguna cosa positiva. Aprofitar el moment, no avançar-nos.. Pensar en el present i anar poc a poc.
Quan el malalt ja no hi és, les investigacions diuen que una gran part de cuidadors evolucionen cap a “l’alliberament” físic i psicològic, i cap a la via de la recuperació emocional. Evidentment, això no vol dir no sentir dolor, sinó un deslliurament de les tasques d’atenció constant cap al malalt i un recobrament de la quotidianitat.
Són malalties molt llargues i això produeix una sobrecarrega brutal en el cuidador i per tant en el final de vida. Quan la persona deixa d’estar, si que hi ha un cert alliberament. El que passa es que això a vegades també produeix una culpabilitat. Aquesta es una de les coses que treballem, que mitjançant la gestió de les emocions, no ens sentim culpables. Hem de sentir que en tot moment hem fet el possible i que hem ajudat a aquesta persona a que acabi de passar els darrers moments el millor possible i que marxi en les millors condicions. Ens hem de quedar amb això.
La xerrada d’avui és oberta a tothom i començarà a les 15.15h.
