Grans incendis forestals acabaran amb els boscos del Maresme cap al 2050
Avui es commemora el Dia Mundial del Medi Ambient. El director de l’Escola de Natura del Corredor, Joan Manel Riera, va tancar el cicle de conferències dels 90 anys del Parc Dalmau amb una xerrada sobre els efectes del canvi climàtic al Maresme, en la qual va explicar que es preveu que plogui menys però amb tempestes que la terra no podrà assumir i, per això, hi haurà rierades més sovint. També va avançar que s’esperen grans incendis forestals que seran imparables.
També va explicar que el paisatge verd de la comarca seria, cap a finals de segle, molt semblant al paisatge àrid d’Alacant. Una previsió que compta amb el consens del 95% dels científics.
La previsió és que els entorns de Barcelona, l’ambient sigui com el que avui dia és Alacant. A les muntanyes no hi ha boscos. N’hi havia hagut, però el problema que tenen és que aquí plou el límit de 450 litres per any per metre quadrat. Això és el límit de supervivència del bosc. Fruit de la gestió forestal i de les cabres, del pastoreig i de l’agrodinàmica que han fet servir durant molt de temps, va dificultar que aquesta terra fos capaç de viure, de retenir prou aigua amb una situació climàtica justeta i s’ho van carregar. Ara són incapaços de tornar a reforestar aquestes muntanyes. Alacant té aquest aspecte àrid i aquesta aridesa és la que s’espera aquí abans de finals de segle.
Segons el director de l’escola, s’esperen grans incendis que acabaran amb els boscos del Maresme, perquè la força de les flames provocarà que els bombers es dediquin exclusivament a salvar les persones que visquin a prop.
Els bombers estan dient que estan esperant els grans incendis que vindran a partir de mitjans de segle derivat de l’estat del bosc de vulnerabilitat pel canvi climàtic. I aquests incendis són imparables pels bombers i ells deien no cal que ens gastem diners en més bombers i més helicòpters. No servirà de res. Hem de gastar esforços en preparar-nos i adaptar-nos per intentar prevenir-ho amb una gestió forestal que freni això. I atenció perquè canviarà. Els bombers ja no estaran per apagar els incendis forestals, estaran per protegir la gent que viu a les urbanitzacions i això els ha inhabilitat molt. Van a defensar cases, no van a defensar boscos.
Riera va explicar que caldrà desurbanitzar la primera línia de mar, treure la via del tren i posar sorra de forma artificial degut a l’augment del nivell de l’aigua del mar.
Tu veuràs com es treu la via del tren, com s’arrenquen els passeigs marítims i com es desurbanitza el primer front del litoral. Si volem que hi hagi sorra, per força l’haurem de posar nosaltres a menys que ens retirem del litoral 100 metres per exemple. Molts milions d’euros són 100 metres.
No hi ha acord entre els científics sobre si plourà menys, però la força de les tempestes provocarà rierades més sovint.
La majoria opinen que plourà una mica menys, potser bastant menys, però no està molt clar. El que sí que tenen tots clar és que plourà més de cop. Plourà grans descàrregues enèrgiques, les tempestes, les tronades, que cauen 30 o 40 litres en molt poca estona. Això passa de vegades, sempre ha passat al Mediterrani, però passarà més i passarà tant que el sòl no serà capaç de retenir-ho suficient i encara que segueixin plovent 600 o 700 litres per metre quadrat com aquí o com al Montnegre que arriba a superar gairebé els 800, encara que plogui aquesta quantitat d’aigua, serà tant de cop, que la terra no l’assumirà i se’ns escaparà tota per la riera. Les rierades seran més freqüents. Aquest és el pronòstic.
Segons Riera, es calcula que entre mitjans i finals de segle, la meitat de l’aeroport d’El Prat estarà inundat una part de l’any, una situació que comportarà grans despeses econòmiques.
Aquí podeu recuperar la conferència sobre el canvi climàtic impartida pel director de l’Escola de Natura del Corredor, Joan Manel Riera.
