El President “sardanista” felicita els 90 anys de l’Aplec de Calella
Carles Puigdemont va fer aquest diumenge la seva primera visita oficial a Calella com a President de la Generalitat de Catalunya. Va ser curta però intensa, de poc més d’una hora, i va tenir temps de signar en el llibre d’honor de l’Ajuntament i fins i tot de ballar una sardana al mig del Pati de l’Ós, on Puigdemont va rebre un bany de masses. Tenia pressa per anar a Montilivi i presenciar el que finalment va ser la concecussió de l’ascens del Girona a Primera Divisió, tota una fita històrica. Entremig va concedir una entrevista a Ràdio Calella TV, en la qual va parlar de la seva condició de sardanista.
El President va posar de relleu la seva vinculació familiar amb el fet sardanístic, mostrant-se especialment content per haver estat convidat a l’aplec degà de Catalunya.
“Des de que sóc petit, a casa la sardana és un element present: sóc d’Amer on hi ha molta tradició, n’he ballat moltes i he anat a molts aplecs; i coneixia de la bona reputació de l’Aplec de Calella. Per mi ha estat veritablement un honor haver estat aquí en l’efemèride dels 90 anys”, va afirmar en declaracions a Ràdio Calella TV.
Ell mateix va traçar similituds entre la seva visita a l’Aplec de Calella i la que va fer l’any 1978 el President Tarradelles, un cop havia tornat de l’exili.
“El president Tarradelles va venir farà 40 anys, des de la Generalitat de Catalunya farem una commemoració adeqüada, i és evident que era llavors un moment històric. De fet, va fer una cosa molt important com anar a tots els pobles per reconectar la institució que ell havia guardat a l’exili amb la gent. Avui és similar en alguns aspectes perquè hi ha una demanda ciutadana arreu del país i vivim un moment també és decisiu per la història de Catalunya”, va assegurar Puigdemont.
Puigdemont va esquivar pronunciar-se sobre el referèndum, quan tot apunta que al llarg d’aquesta setmana es farà públic, almenys, la data de la convocatòria.
En declaracions a Ràdio Calella TV, el president català va fer un agraïment especial a les moltíssimes mostres de suport que, com a Calella, rep a gairebé arreu del país. “Això demostra que la gent té ganes de decidir, i que el que passa a Catalunya no és una dèria dels partits sinó que neix de baix”, va afirmar.
Una visita llampec de contrastos
A Calella, Carles Puigdemont s’hi va estar poc més d’una hora, l’apressava el fet d’anar a Montilivi i els nervis del trascendental partit que podia certificar -com finalment va ser- l’ascens del Girona a Primera Divisió. Va arribar a l’Ajuntament tocades les cinc de la tarda on va ser rebut per les autoritats locals, al capdavant l’alcaldessa, i una bona representació dels membres de la Corporació Municipal. S’hi van fer notar les absències dels regidors del PP i d’ICV.
La senyera era l’única bandera visible a la façana de l’Ajuntament de Calella en la visita del President que ha de convocar el referèndum d’independència de Catalunya. La gent congregada a la plaça el va rebre entre aplaudiments i crits de suport. Mentre era dins, membres de Podem i de la Marea Blanca de l’Alt Maresme i la Selva van estendre una pancarta crítica contra la política sanitària.
Dins el consistori, Carles Puigdemont va signar en el llibre d’honor de l’Ajuntament de Calella i se’l va obsequir amb una litografia original de l’artista local Jordi Alcaraz, commemorativa de l’Aplec de Calella. Des d’allà, tota la comitiva es va desplaçar al Pati de l’Ós, i ho va fer a peu, sota una tímida pluja. Primera parada per inaugurar i descobrir l’escultura que recordarà l’aniversari de la trobada sardanista, obra del manresà Ramon Oms, i amb la qual Calella enceta la sèrie escultòrica sobre la història local. Li seguirà la figura de la Llopa, pròpia de l’imaginari local, que es col·locarà amb motiu de la Festa Major de Sant Quirze i Santa Julita.
Entre aplaudiments dels sardanistes que bandejaven estelades, el President va entrar al Pati de l’Ós i, després d’adreçar un parlament als assistents, va fer rotllana per ballar una de les composicions que durant tota la jornada van anar interpretant, de manera successiva, quatre de les cobles més importants de Catalunya.