Addictes al Blues: l’estil de blues de New Orleans

Nova Orleans va ser una ciutat francesa, espanyola i louisiana, molt abans de ser americana, un formidable bressol de cultures obert al Carib, Mèxic i el país cajún. En aquesta ciutat cosmopolita amb un gran port ple de color, la situació dels negres era molt diferent, fins i tot en el període de l’esclavitud. Molts d’ells sabien escriure i llegir i s’ocupaven de la comptabilitat de les companyies de comerç marítim, de manera que una petita burgesia negra va començar a implantar-se allí molt aviat.

Des de començament del segle XX, les orquestres de ragtime i, després les de Dixieland abunden en el casc antic de la ciutat i a Storyville, on els bars estaven oberts fins la matinada, juntament amb les cases d’apostes i prostíbuls.

Hi havia blues en aquest bressol del jazz abans de 1945? Existia un blues que no estigues “jazzejat”? La ciutat va atraure un gran nombre d’emigrants dels estats veïns, Texas, Mississipí, Alabama o de l’interior de Louisiana i el blues rural va ser relegat als baixos fons i es va convertir en un estil molt difícil de desenterrar. S’estava creant el New Orleans blues.