Addictes al Blues: els principals blues (16), de “The Sky Is Crying” a “Step It Up And Go”
Tots hem escoltat la paraula “Blues” en algun moment. No fa falta ser músic ni tan sols aficionat. No obstant això, encara que tothom reconeix el terme, no tothom respon a la pregunta ‘què és el blues?’ de manera unànime. Tenim una idea del concepte però no arribem a concretar. Alguns ho associen al rock, uns altres als cantants afroamericans, a música amb càrrega emocional pesada, o a una escala pentatònica.
En realitat, aquestes respostes no són tan arbitràries, ja que el blues és, en essència, una mescla de totes elles i pot entendre’s des de tres perspectives. En primer lloc, com una tristesa o melancolia; en segon, un gènere musical sorgit a la fi de segle XIX en el si de la comunitat afroamericana del sud dels Estats Units, fruit de desenvolupar els seus cants espirituals, cançons d’oració i crits de camp; i, en tercer lloc i el que més interessa als músics, és una forma musical que empra el patró “pregunta i resposta” i una progressió harmònica específica.
Per aquesta raó, seguim recollint alguns dels èxits del blues que van marcar una fita en la seva època i que encara continuen sent considerades avui dia obres mestres del gènere i de la música en general.
Elmore James – The Sky Is Crying
Albert King – The Sky Is Crying
Jimi Hendrix – Red House
Jimmy Rogers – Sloppy Drunk
Charley Patton – Moon Going Down
Howlin’ Wolf – Smokestack Lightning
Fenton Robinson – Somebody Loan Me A Dime
Muddy Waters – Trouble No More
Willie Dixon – Spoonful
Champion Jack Dupree – Stack-O-Lee
Blind Willie McTell – Statesboro Blues
Taj Mahal – Statesboro Blues
Allman Brothers Band – Statesboro Blues
Blind Boy Fuller – Step It up And Go
Bob Dylan – Step It up and Go
Alvin ‘Youngblood’ Hart – Step It up & Go
Paul Rishell & Annie Raines – Step It up & Go