Ona Maresme: Llegim!
La Marta Rocafort ens visita un dimarts més per explicar-nos avui com van viure els llibreters la diada de Sant Jordi, una diada que ha estat la millor dels últims 10 anys. També ens explica quins han estat els més venuts i ens fa una nova recomanació literària: Cèlia Palau i Com un batec en un micròfon
Com un batec en un micròfon.Amb el carnet de conduir acabat d’estrenar, la Gabriela puja a passar l’estiu al poble de l’avi, on guanyarà el primer sou fent la substitució de la bibliotecària durant les vacances. És el dia de Sant Joan, i al cap li reverberen en sentits oposats l’espessor d’una ressaca i la lleugeresa de saber que, tard o d’hora, les amigues li perdonaran que ahir desaparegués amb la cita d’una d’elles. Tampoc n’hi va haver per tant, es diu. Un cop instal·lada, surt disparada a banyar-se al llac de sempre.
Alhora, el Quim escolta amb sordina les indicacions del propietari de la casa que ha llogat amb uns amics per passar un parell de mesos de teletreball i descans. Irritable, se li ha ficat, entre orella i orella, l’eco persistent d’una revetlla que preferiria oblidar. Com una cançó enganxosa. Un cop instal·lat, surt a cremar excessos amb la dosi d’exercici de rigor, però a la bicicleta que ha trobat pel mas se li trenca la cadena i canvia el pedaleig per unes braçades en un llac que hi ha a la vora.
Cèlia Palau. En aquesta novel·la ens trobem amb la Cèlia Palau, aquella noia decidida que havíem conegut a la novel·la Olor de Colònia, que deixa la família i la colònia tèxtil amb la ferma voluntat de construir la seva vida de manera independent. Enfrontada als avatars de la vida, la submissió de la qual com a dona volia alliberar-se serà de manera permanent la tenalla que li caldrà rompre.
Amb l’autenticitat que impregna tota la seva narrativa, aquesta novel·la de Sílvia Alcàntara ens amara amb els sentiments més profunds que habiten la condició femenina.
