Esperant el nomenament del nou bisbe
El Bisbat de Girona espera “amb ganes i il·lusió” la notícia del nomenament del nou bisbe. El pròxim 26 de juny es compliran 2 anys d’ençà que el bisbe Francesc Pardo va presentar la renúncia al Papa per edat. Havia arribat als 75 anys, que és el moment per a la teòrica “jubilació” dels bisbes o capellans, i se li sumava el fet dels problemes de salut que arrossegava i que finalment van desencadenar en el seu traspàs, l’abril del 2022. Des d’aleshores, la diòcesi de Girona compta amb un administrador que vetlla pel seu normal funcionament. Es coneix que el procediment per cobrir la vacant està obert i que, fetes les consultes, almenys una de les persones que s’han contemplat per a la terna de candidats han declinat la proposta.
El nomenament per a la vacant de Girona es fa d’esperar. El bisbe Francesc Pardo esperava ser substituit quan va morir el 31 de març del 2022. El procediment no s’acaba de resoldre i consta que alguna de les persones consultades per entrar a la terna de candidats que s’ha de presentar davant el Papa han declinat l’oferta per ocupar el càrrec.
Xavier Roca, de l’oficina de comunicació del Bisbat de Girona, diu que hi ha “ganes i il·lusió” perquè es resolgui aviat. Amb tot, reconeix que els terminis per tancar el procediment són diversos, i que varien en funció de la urgència – en el cas de Solsona, el relleu del bisbe Novell es va allargar tan sols sis mesos – o del temps que es triga a trobar la persona adient.
La notícia arribarà quan menys ens ho esperem. Tenim ganes que sigui aviat. També és cert que quan hi hagi el nomentament el bisbe s’intal·li com a Bisbe amb plenes funcions, sinó que hauran de passar uns 2 mesos fins que se celebri la cerimònia de presa de possessió. Però sí, amb moltes ganes que arribi aviat.
El procediment per elegir nou bisbe comença amb una fase de consultes a nivell intern que es porta amb secretisme i confidencialitat. D’aquesta en surt una proposta documentada i justificada de tres candidats – s’anomena la terna de candidats – per ocupar el càrrec, que el nunci del Vaticà ha d’elevar a Roma perquè sigui el Papa Francesc qui en faci el nomenament. Normalment, l’elegit és el primer de la llista.
És un procés que comença amb unes consultes a nivell diocesà, entre persones vinculades siguin religiosos, preveres o laics i laiques; i a partir d’aquí, agafa una altra volada i des d’aquí en perdem el contacte a l’espera que hi hagi una decisió respecte les persones que s’han proposat. Llavors s’han de determinar si són idònies per a la responsabilitat, en el cas que acceptin o no, que també hi ha a aquesta possibilitat.
El secretisme imposat durant el procediment porta a què, a dia d’avui, es desconegui en quin punt es troba, malgrat els terminis fan pensar que la resolució arribarà tan aviat com es desitja des del Bisbat de Girona. Amb tot, es recalca que la diòcesi funciona amb normalitat i segueix ben viva. Se n’encarrega l’administrador diocesà.
No té les mateixes competències que el bisbe però són similars i pot regir la diòcesi, potser no amb plena normalitat, tampoc de mínims, perquè funciona bé, a nivell de parròquies, arxiprestats, moviments… Tenim la persona que fa seguiment en el període entre bisbes, i pot mantenir la diòcesi viva.
Mossèn Lluís Suñer és l’administrador diocesà del Bisbat de Girona, que té la seu a la catedral de Santa Maria. La demarcació territorial compta amb 383 parròquies i 12 annexes, agrupades en 13 arxiprestats. Entre aquests hi ha el del Maresme, de la qual en forma part la parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella.
CREC QUE ES TINDRIA QUE RECONSIDERAR LA PROPOSTA
MOSEN RAFEL FELIPE FREIJE
reuneix TOTS ELS REQUISITS.
El feligressos gironíns ho AGRAIREM.
TE DEUM LAUDAMUS