Misofonia: la síndrome que fa insuportables sons quotidians
Sentir mastegar a una altra persona, com s’escura la gola o inclús respirar. Aquests són alguns dels sons quotidians que generen molèsties i irriten a les persones que pateixen misofonia, fins al punt de generar-los atacs d’ansietat i en els casos més extrems reaccions violentes. Una síndrome identificada recentment i que es deu a una hipersensibilitat auditiva o una tolerància baixa a determinats estímuls auditius. Encara hi ha pocs articles publicats i les dades de què es disposa sobre la incidència en la població encara són escasses i confuses.
La psicòloga Isabel Pimàs defineix la misofonia com una hipersensibilitat auditiva i de comportament d’origen multifactorial. Es tracta d’una sèrie de sorolls quotidians, normalment de baixa intensitat, que irriten a les persones que la pateixen fins al punt de generar-los atacs de pànics o reaccions violentes.
Es tracta de quan hi ha una sèrie de sorolls quotidians – de baixa intensitat i que no molesten de per si – i que ens creen o poden crear reaccions emocionals molt exagerades de fàstic, rebuig, molta ràbia o fins i tot, en els casos més greus, pot arribar a crear atacs de pànic o reaccions violentes.
Entre els sons que irriten més a les persones que pateixen misofonia hi ha mastegar, el xiuxiueig de la respiració, repicar els dits contra la taula o el clic d’un boli en obrir-se i tancar-se. Sons quotidians que escoltem constantment i que els experts asseguren que aquesta animadversió sol donar-se més si són produïts per persones properes o familiars.
Sons com per exemple, sentir mastegar algú, o quan una persona respira fort, o quan li xiula el nas, repicar els dits contra una taula, endreçar coberts… Els més habituals estan relacionats amb l’àrea de la boca i del nas. Coses molt quotidianes, però que a certes persones els hi genera rebuig.
Si bé no se sap quin és l’origen de la misofonia, sí que se sap que està vinculada amb el sistema nerviós i s’especula que podria tenir relació amb alguna experiència traumàtica prèvia amb implicació d’un so específic. Per la psicòloga Pimás, el més important és treballar-ho perquè no vagi a més. Però com?
Una de les coses que cal treballar quan aquest problema arriba a tenir reaccions desenfurides és entendre que aquesta persona no ho està fent per molestar-te. Per què una cosa és el so, el so en si no és el problema, però a la ment de l’espectador que es posa molt nerviós hi ha una interpretació en aquest fet com si aquella persona ho fes per molestar-te i aquestes són les reaccions que hem d’anar reconduint i intentar solucionar.
Pimás aclareix que aquesta reacció sol donar-se en major freqüència en persones amb un alt nivell d’ansietat, estrès o que ja han estat diagnosticades amb un trastorn obsessiu compulsiu. També recomana visitar a un professional quan les reaccions siguin de caràcter violent, malgrat que especifica que només succeeix en els casos més extrems.
