Esquerra proposa crear un nou recurs d’urgència al Maresme per a persones sense llar
La problemàtica del sensellarisme s’ha fet evident als ulls de tots en els últims mesos i anys a Calella, sobretot d’ençà de la pandèmia. S’han vist persones visquent al ras, en espais públics, però no de pas sinó establint-s’hi de forma permanent. En alguns casos, han mostrat comportaments incívics que preocupen al veïnat i alhora ocupen als responsables públics, que han assegurat públicament que s’hi està a sobre i se’ls ha ofert els serveis de la xarxa d’atenció que hi ha disponibles. Esquerra ha donat a conèixer un seguit de propostes que ha traslladat al Govern per millorar l’abordatge d’aquest fenomen, conscients – diuen – de la limitació d’uns recursos municipals que estan sobrepassats.
La regidora d’Esquerra Pilar Rocafort, qui va ser regidora de Serveis Socials de Calella, reconeix la complexitat de l’abordatge del sensellarisme per la condició de desarrelament de les persones que el pateixen i de la voluntat de desconnexió de la xarxa d’atenció. I alhora, també per la saturació dels recursos municipals. En aquest sentit, una de les propostes dels republicans, i que ja han pogut traslladar a l’actual responsable de Política Social, Ramon Llamazares, és propiciar un espai de treball d’àmbit supramunicipal sobre les necessitats que hi ha al territori, per exemple, amb la creació d’un segon centre d’urgència social amb vocació comarcal. Ara n’hi ha un a Mataró, pràcticament cobert amb persones derivades dels serveis socials de la capital del Maresme.
És un recurs que hi ha a la comarca però que no dona resposta a les necessitats que hi ha al territori. Sembla ser que des del Consell Comarcal s’estan movent coses per generar més recursos, tot i que no hi ha una informació definitiva en aquest sentit. Els contactes entre l’organisme supramunicipal i ajuntaments hi són per treballar en aquesta línia.
Esquerra de Calella també ha plantejat al Govern conèixer amb exactitud la realitat del sensellarisme a la ciutat, amb un cens que determini el nombre de persones que viuen al ras o en infrahabitatges; un estudi que permeti valorar cada cas; i alhora revisar els circuits d’urgència social que ja funcionen. La regidora Rocafort explica que la seva iniciativa no respon a un dèficit d’intervenció per part dels recursos municipals sinó que busca aportar idees per millorar-ho.
Penso que no és un dèficit a nivell de desatenció, sinó una situació que sobrepassa als ajuntaments perquè són casos molt complexes de persones desarrelades i desvinculades de la xarxa. L’objectiu de la nostra iniciativa era com podíem col·laborar-hi. I probablement, també qu els serveis socials estan sobrepassats per moltes situacions que els arriben i aquesta és una més, i a sobre, molt difícil de treballar.
D’ençà de la pandèmia, el fenomen del sensellarisme ha experimentat un canvi de tendència del que havien sigut majoritàriament casos de persones de pas que s’establien provisionalment a Calella buscant refugi cap a situacions, ara, que hi resideixen amb caracter permanent.
Esquerra posa l’accent en les demandes que ha fet des de principis de mandat municipal per reforçar els recursos d’urgència social aprofitant les negociacions pressupostàries. Rocafort recorda la proposta d’obrir un menjador que ofereixi un àpat calent o espais on garantir higiène i custòdia d’objectes.
