50 milions d’euros d’ajuts per retirar amiant
El 2032 és la data límit perquè Catalunya estigui lliure d’amiant, un material econòmic que durant les dècades dels 60 i 70 del segle passat es va utilitzar per sostres, teulades i cobertes d’edificis i que ara s’ha provat que és tòxic si s’altera i allibera les seves partícules. També està present en dipòsits i baixants. En total, es calcula que encara n’hi ha més de 4 milions de tones i, per això, la Generalitat ha aprovat un Pla per erradicar-lo que inclou des de l’elaboració d’un mapa per localitzar les edificacions que en contenen fins a accions per promoure’n la retirada en l’àmbit privat. Ara, s’acaben de treure dues línies de subvencions per un import global de 50 milions d’euros.
La convocatòria del 2023 té dues línies: a més de l’ordinària dirigida a particulars, per primer cop s’ha obert una segona adreçada al sector productiu per retirar aquests residus de cobertes i substituir-ho per plaques fotovoltaiques.
Es destinen 10 milions d’euros a les actuacions promogudes per persones físiques o jurídiques, públiques o privades, a més de comunitats de propietaris.
Hi ha una segona línia, dotada amb 40 milions d’euros, adreçada a persones propietàries d’edificis on es desenvolupi o s’hagi desenvolupat una activitat econòmica perquè retirin l’amiant i, tot seguit, instal·lin plaques d’autoconsum fotovoltaic a les mateixes cobertes.
L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha habilitat un web específic amb les bases de la convocatòria i informació per resoldre possibles dubtes.
Aquesta convocatòria forma part del programa Amiant per plaques, que impulsa la Generalitat en el marc del Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya.
Més de 4 milions de tones
L’amiant es va fer servir de manera general entre els anys 1950 i 1990, ja que era un material abundant i econòmic que oferia molt bones propietats aïllants i ignífugues. Malauradament, es va comprovar que si s’altera allibera microfibres. Això pot provocar càncer, asbestosi i mesotelioma maligne.
Per aquest motiu, des del 2002 està prohibit fabricar, usar o comercialitzar materials que en continguin. El que ja estava instal·lat es pot fer servir fins al final de la seva vida útil. El cicle de vida estimat és de 30 a 50 anys, així que es calcula que l’any 2030 més del 85% d’aquests materials hauran superat la seva vida útil.
A Catalunya, encara hi ha més de 4 milions de tones d’amiant presents en teulades, dipòsits, baixants o jardineres, com a aïllament tèrmic i acústic.
