4 anys del Glòria i cada cop més difícil predir els temporals
El 2020 va ser l’any del Glòria, el temporal que va sacsejar el Maresme com mai abans. Aquests dies bufa les espelmes dels quatre anys, però, estem preparats per un altre temporal d’aquesta magnitud? Quim Serra, el meteoròleg del Consell Comarcal del Maresme, adverteix que la tendència és que cada cop hi hagi més temporals d’aquest tipus. Oriol Bassa, doctor en Medi ambient i enginyer forestal, alerta que les rieres de la comarca no estan preparades per aquest tipus de condicions climatològiques. Per això, l’expert apunta que fan falta documents que recullin el pla d’actuació, com el Document Únic de Protecció Civil Municipal (DUPROCIM) que Calella ha aprovat aquest passat mes de desembre.
El temporal Glòria bufa les espelmes aquests dies. Entre el 20 i 23 de gener del 2020 deixava estralls a diferents punts de la comarca. El riu Tordera es va desbordar i va arribar a crear un nou delta de 200 metres mar endins, mentre que la imatge icònica de la jornada va ser la caiguda dels ponts de Malgrat de Mar per on passa la via del tren.
Calella va quedar plena de canyes, restes vegetals, algun arbre i brossa per tot el que havia arrossegat la riera. També hi va haver una esllavissada a la carretera de Can Carreres i l’esvoranc del torrent del Convent. Amb tot, la factura dels danys del Glòria a la ciutat van pujar a poc més de 129.000 euros i, a la comarca, més de 40 milions d’euros.
Joaquim Serra, meteoròleg del Consell Comarcal del Maresme (CCM) alertava a principis d’any que els temporals seran més recurrents en el futur. També apuntava que cada cop és més difícil de fer prediccions meteorològiques perquè els models es basen en unes dades que amb el canvi climàtic han quedat obsoletes. Ho explicava al programa ONA MARESME:
Enmig d’un episodi de sequera, en què el govern preveu entrar en la fase d’emergència la setmana que ve, Oriol Bassa, doctor en Medi ambient i enginyer de forest, recorda que el Maresme no està preparat per grans temporals. L’expert explica que les canalitzacions de les rieres són estretes i el sòl impermeabilitzat fa que el temps d’acumulació de l’aigua augmenti:
Per Bassa el futur implica tornar als orígens i recuperar el sistema normal de funcionament de les rieres. També considera que fa falta eliminar la canya, una espècia invasora a les rieres, que obstaculitza el pas de l’aigua. A més de crear zones d’inundabilitat.
Per individual, cadascú a casa seva Bassa proposa recollir les aigües pluvials per utilitzar per al reg o bé infiltrar-les en el subsol i anar-les recuperant per tal d’evitar que els aqüífers interns quedin salinitzats per l’aigua del mar. De fet, també apunta que el Mediterrani va creixent any rere any i que també fa falta prestar-hi especial atenció. Segons Bassa, cal preparar plans de prevenció i informació per fer front a la pujada de la costa maresmenca, que el 2050 es preveu que hagi sigut entre 70 cm i 1 m.
Calella fa els deures per fer front a possibles inundacions
A escala local, Bassa considera essencial la creació d’un pla per actuar en el cas de les grans inundacions i temporals. De fet, el ple de l’Ajuntament de Calella ha aprovat el mes de desembre un Document Únic de Protecció Civil Municipal (DUPROCIM) per donar resposta a qualsevol situació de risc o d’emergència.
